Catalunya està immersa en un gran debat nacional sobre el model educatiu. Amb les dades a la mà és evident que el model actual és obsolet i que cal avançar cap a un nou sistema pedagògic que faci front als reptes de futur, tant pel que fa a les competències bàsiques de l’alumnat com al rol de cohesió social i transmissió cultural –i lingüística– que sempre ha exercit l’ensenyament. Igualment, en un món cada cop més canviant, es fa palesa la necessitat d’una formació al llarg de la vida que doti als ciutadans de nous coneixements i aprenentatges més enllà del sistema reglat i obligatori d’estudis. En aquest sentit, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) fa temps que defensa una major presència de les arts i la cultura en els plans formatius de la població perquè ajuden al desenvolupament cognitiu, emocional i relacional de les persones. Després de celebrar dos Fòrums de les Arts a l’Educació –l’abril del 2022 i el passat 30 d’octubre–, el CoNCA aposta per avançar cap a un Pla Nacional de les Arts a l’Educació que garanteixi l’accés de la ciutadana a la cultura des de la perspectiva de l’exercici dels Drets Culturals, que aviat quedaran regulats a la nova Llei de Drets Culturals que el Departament de Cultura està elaborant des de la passada legislatura.
La idea del Pla sorgeix de la Carta de les Arts a l’Educació, un ambiciós document gestat en el primer Fòrum de les Arts a l’Educació, que incloïa un manifest, seixanta-tres recomanacions, i un seguit de compromisos adoptats per les administracions amb l’objectiu d’incrementar i regular la presència de les arts en l’àmbit formatiu. En aquesta carta, el CoNCA es comprometia a celebrar un Fòrum de forma bianual fins a assolir els seus objectius.
Així, doncs, a finals d’octubre, fent honor a la seva paraula, el CoNCA va congregar prop de 400 professionals de l’àmbit educatiu i cultural d’arreu del país al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per celebrar el 2n Fòrum de les Arts a l’Educació, on es va fer balanç de la tasca duta a terme des del 2022 i on es van començar a perfilar les bases del futur Pla Nacional de les Arts a l’Educació.
Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, va donar la benvinguda als assistents recordant-los que «no hi ha educació eficient sense les eines pedagògiques artístiques» i fent èmfasi a continuar treballant per a reduir «el greu dèficit d’educació en arts del país». Tot seguit, Jordi Font i Núria Iceta, membres del Plenari del CoNCA, que està encarant la recta final del seu mandat de cinc anys, van fer un balanç del bienni 2022-24 en relació amb les recomanacions i compromisos recollits fa dos anys a la Carta de les Arts a l’Educació.
Cal recordar que aquest document va néixer amb l’aval i el beneplàcit de les quatre diputacions catalanes, dels departaments d’Educació, Cultura i Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i de les dues entitats municipalistes més importants del país: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Un consens gairebé inèdit, que assenyala la importància i pertinença del debat, i que s’ha anat ampliant aquests dos anys amb la implicació de nous agents com ara l’Associació de Micropobles de Catalunya.
Admetent que encara queda molt camí per recórrer –com per exemple, revertir les retallades del 2012 que encara afecten les escoles locals d’arts–, Iceta i Font van coincidir a remarcar que la celebració dels Fòrums ha permès «posar la qüestió en l’agenda política». Font va glossar la genealogia del projecte, que es remunta a la tardor del 2019, i va elogiar la seva continuïtat malgrat els entrebancs dels darrers dos anys. Un període que va titllar d’«accidentant» pels canvis i les discontinuïtats polítiques i administratives causades per les tres convocatòries electorals i les dues reconfiguracions del Govern que hi ha hagut entre el primer i el segon Fòrum.
Malgrat tot, Font va assenyalar que l’assoliment de les seixanta-tres recomanacions recollides a la Carta de les Arts a l’Educació «progressa adequadament» i va convidar els presents a comprovar-ho a través del document de balanç publicat pel CoNCA sobre aquest primer bienni entre Fòrums.
Al costat de Jordi Font i Núria Iceta hi havia el gestor cultural Sergi Díaz, nomenat al maig director del Programa Temporal per a la Millora de la Presència de les Arts i la Cultura a l’Educació impulsat, conjuntament, pels Departaments de Cultura i Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és, segons Font, una de les fites més destacades d’aquest bienni entre Fòrums, on també s’ha posat en marxa «laCultivadora», un projecte de centralització de l’oferta educativa dels grans equipaments nacionals de cultura en viu, i s’ha creat, entre altres, el web Cultura i Educació, que pretén ser un banc d’informació i de recursos útil per als centres educatius, docents i artistes que treballen en la incorporació de les arts a l’educació.
Sergi Díaz, antic director de Cultura de Proximitat de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i, anteriorment, coordinador de l’Ateneu Popular 9 Barris, va definir la seva nova tasca com «un repte organitzatiu important». Durant els pròxims tres anys, el programa que lidera haurà d’impulsar mesures per millorar la presència de les arts i la cultura en el sistema educatiu català. Una de les seves primeres accions ha estat incorporar onze tècnics especialitzats als diferents equips dels Serveis Territorials del Departament d’Educació.
El primer encàrrec d’aquests especialistes serà confirmar quants centres educatius del territori tenen o desenvolupen alguna mena d’activitat o formació artística. «Cal confirmar si són certs els indicis que assenyalen que aproximadament un 25% dels centres eductius del territori tenen aquest tipus d’activitat», va exposar Díaz, «un cop confirmada aquesta dada, podrem treballar per incrementar el percentatge i debatre sobre com ho fem». L’objectiu és «cristal·litzar aliances locals que ja funcionen» i reforçar i consolidar «la xarxa de col·laboració entre els agents culturals i educatius d’arreu del territori català».
Díaz va resumir el camí a seguir amb els següents punts: «cal conèixer millor què està passant actualment al territori; un cop tinguem totes les dades, cal acompanyar, connectar i reequilibrar els projectes locals existents; per a fer-ho, cal crear marcs d’actuació compartits entre totes les administracions i agents implicats; a continuació, cal detectar les mancances del sistema i plantejar noves actuacions que ens ajudin a suplir aquestes mancances; finalment, cal aconseguir els recursos per tirar endavant aquestes noves iniciatives i sostenir el conjunt d’accions que cal dur a terme».
Tot i que Díaz va explicar que, de moment, el seu programa se centrarà sobretot en l’educació obligatòria reglada –«començarem per aquí per després poder treballar més enllà»– algunes veus des del públic van alertar dels perills d’allunyar-se de l’objectiu original del CoNCA de garantir l’accés cultural a la ciutadana al llarg de la vida.
És el cas d’Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360 i membre del Grup Motor del Fòrum de les Arts a l’Educació, que va emfasitzar que en qualsevol reforma educativa calen «abordatges específics per afrontar les desigualtats socials i econòmiques que hi ha al país». Per a Aragonès «no hem de limitar-nos només a assegurar que l’educació obligatòria ofereixi possibilitats de pràctica cultural als seus alumnes, hem de voler garantir-ho per a tota la ciutadania al llarg de tota la seva vida». Igualment, va recordar als presents que, des de la perspectiva dels Drets Culturals, no només parlem de «consumir» les arts, sinó, també, de garantir la seva «pràctica».
Del model francès al model portuguès
El pla d’acció de Díaz es va veure reflectit, posteriorment, al debat moderat per Lucía Casani, directora de la Fundación Daniel y Nina Carasso, entre Paulo Pires do Vale, comissari del Pla Nacional de les Arts de Portugal, i Christophe Bennet, president de la Federació Nacional d’Associacions de Directors d’Assumptes Culturals (FNADAC) de França. Dos ponents internacionals que el CoNCA va convidar per enriquir les reflexions del fòrum.
Pires do Vale va remarcar que «per avançar cal que tothom tingui clar de què parlem, quins objectius tenim i quin camí volem seguir», unes recomanacions que recorden els «marcs d’actuació compartits» de Sergi Díaz. Com en el cas català, el model lusità, encetat l’any 2019 i en plena revisió del seu primer període d’implementació, es va centrar en una primera fase en l’educació obligatòria. «Tot just ara hem començat a afrontar el disseny del pla en l’àmbit educatiu superior», va exposar Do Vale.
Durant el Fòrum es va fer evident que el cas portuguès és un clar referent pel CoNCA a l’hora de promoure la transformació social tot fomentant el paper de les arts en l’educació i la vida de les persones. Do Vale va explicar que el projecte lusità, que es va traçar amb un horitzó d’aplicació d’una dècada, persegueix «un canvi estructural profund» i va recordar que qualsevol transformació d’aquest tipus «és lenta i vol temps». Segons ell, cal planejar-la «més enllà d’una legislatura i al marge de qualsevol canvi polític». L’objectiu, va dir, és «indestinar» la vida dels ciutadans; és a dir, «canviar el seu destí, contradir-lo, indisciplinar-lo».
Per la seva banda, el francès Christophe Bennet va esgrimir que «les polítiques culturals no són subsidiàries, sinó font i origen d’altres polítiques públiques». Una visió compartida per Pires do Vale que va al·legar que no s’ha de subordinar l’accés a la cultura a cap altre objectiu que no sigui «el plaer cultural» de la ciutadana.
Segons ell, «el gaudi del consum cultural i el gaudi de la pràctica cultural han d’estar al centre de tot». «És evident que la cultura va lligada al coneixement, a la salut, a la formació ciutadana, però el més important és que ens fa fruir com a éssers humans i això no es pot perdre de vista», va defensar.
En aquest «encreuament de polítiques públiques», Bennet va fer una cridar a no oblidar «les polítiques científiques dins del marc de les polítiques culturals». Igualment, va fer una defensa aferrissada de la mediació cultural i va exposar les tres barreres que, segons ell, dificulten l’accés de la ciutadana a la cultura: la barrera geogràfica, la barrera econòmica i la barrera simbòlica.
Aquesta última és «la pitjor de totes», segons Bennet, i es produeix quan els ciutadans creuen que una determinada pràctica o consum cultural no és apte per a ells. Per a combatre-la, Bennet va insistir en la idea que la Cultura s’ha d’entendre com un «factor de benestar» de la ciutadania tal com ja havia exposat anteriorment Paolo Pires do Vale.
El portuguès es va sumar a la reivindicació de la mediació cultural feta pel francès i va voler subratllar la necessitat de «no imposar res des de la institució» i de fomentar una certa «pedagogia del desig» des de l’administració on ningú està obligat a fer res que no vulgui. Pires do Vale va recordar que «no tothom comparteix la mateixa idea de cultura ni comparteix l’objectiu que la cultura ha d’estar a l’abast de tothom» i va sostenir que el seu objectiu és «convèncer a aquells que no n’estan convençuts».
Per a això cal una «visió sistèmica», amb mesures que vagin més enllà de l’escola i que impliquin a totes les administracions, empreses i agents culturals del territori. Per a Pires do Vale «tots els professors poden ser agents culturals i artístics dins de l’escola si utilitzen eines transdisciplinàries». El portuguès es va mostrar contrari a la sectorialització dels coneixements i va apostar per destruir el model escolar basat en disciplines en favor d’un model més transversal i obert.
Aquesta visió sistèmica també va ser reivindicada per Bennet que va enumerar diversos exemples de bones pràctiques del model francès: des dels centres de recursos compartits dels equipaments locals, als agermanaments dels grans equipaments nacionals com el Museu del Louvre amb entitats o barris més petits, passant per la reformulació dels bons culturals –que permeten finançar part de la despesa cultural dels centres educatius– o la creació d’un segell EAC (Educació Artística i Cultural) que reconeix aquelles iniciatives pensades especialment per ajudar els joves a iniciar-se en el consum i la pràctica cultural.
La visió dels professionals
A la tarda, els assistents al Fòrum es van dividir en sis grups de treball per tal d’aprofundir en els criteris i paràmetres que haurien de regir el futur Pla Nacional de les Arts a l’Educació. Tots els grups van seguir un procés de treball similar, dividint-se en subgrups més específics per debatre qüestions concretes que, posteriorment, es posaven en comú amb la resta de participants. Cadascun dels sis grups principals comptava amb un coordinador i diversos dinamitzadors assignats pel CoNCA.
Així, doncs, els sis grans temes tractats pels grups foren els següents: el desplegament territorial de les escoles locals d’art, sota la coordinació de la professora de música Ester Bonal; els equipaments culturals i les aliances educatives, coordinat per Susana Arias, cap de Mediació del CCCB; la formació de formadors en educació artística, coordinat per Senén Roy, responsable del programa de mediació cultural de Roca Umbert. Fàbrica de les Arts; la formació inicial i superior de mestres i professorat en educació artística, coordinat per Dimas Fàbregas, assessor en processos de transformació educativa a partir dels llenguatges artístics; els programes públics d’innovació educativa a través de les arts, coordinat per Lluís Vallvé, mestre d’educació visual i plàstica, i els projectes artístics educatius del sector privat i associatiu, coordinat per Mireia Tresserras, cofundadora d’educArt.
Evidentment, davant la impossibilitat d’assistir a tots els grups alhora, qui escriu aquesta crònica va decidir deixar-se caure pels grups de formació de formadors, de formació de mestres i professorat, i dels projectes del sector privat i associatiu.
En el primer grup, la mediació cultural era el centre del debat, i seguint la reflexió feta al matí per l’Enric Aragonès, es va voler fer patent que la cultura «s’ha d’entendre com una acció comunitària arreu del territori amb l’objectiu de combatre les desigualtats presents en la societat». Al segon grup, el dels mestres i docents, la mitjana d’edat dels participants era més baixa que al primer, amb un perfil menys tècnic.
En aquest grup hi va haver força consens en assenyalar que «encara hi ha molta recança i desconfiança mútua» entre els artistes i els docents a l’hora d’implementar un model educatiu cultural conjunt. També es va fer èmfasi en la necessitat de combatre la desigualtat –«les activitats artístiques no haurien de ser excloents o elitistes»– i en la urgència de dotar de més recursos i flexibilitat horària, amb més temps dedicat a la coordinació, els centres educatius.
Finalment, al grup de projectes del sector privat i associatiu es va evidenciar l’habitual dificultat a l’hora de treballar i cooperar amb l’administració pública i la precarietat recurrent del sector cultural català. Tanmateix, es va reivindicar l’autonomia dels projectes engegats des del sector privat i associatiu assegurant que la seva missió «no és crear els futurs consumidors o públics dels grans equipaments culturals públics del país, sinó formar ciutadans crítics i ajudar a transformar la societat».
A la cloenda del Fòrum, Vinyet Panyella es va comprometre en nom del CoNCA a recollir totes les aportacions fetes pels grups de treball en un document d’Orientacions del Segon Fòrum –de pròxima publicació– que alimenti les actuacions de les administracions i altres agents implicats en l’elaboració del futur Pla Nacional de les Arts a l’Educació. Igualment, va manifestar que el CoNCA es farà seves les prioritats marcades pels grups de treball. Tot i que estava previst que la consellera de Cultura tanqués la jornada, els aiguats del País Valencià que durant aquells dies també amenaçaven el sud de Catalunya van obligar a anul·lar l’agenda institucional dels principals càrrecs polítics que havien d’assistir al Fòrum.
No obstant això, hi va haver un nodrit grup de càrrecs intermedis, encapçalats pel mateix Sergi Díaz, entre els quals destacaven el director general de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura, Xavier Fina; la directora general d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Marisol López; la directora general d’Innovació, digitalització i currículum del Departament d’Educació, Mercè Andreu; i la directora general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats, Laia Arnal. D’aquí a dos anys, al 3r Fòrum de les Arts a l’Educació, veurem si el país haurà avançat cap a aquest nou model educatiu o si, malgrat l’alta implicació política, encara quedarà molta feina per fer.
Trobareu més informació relativa al 2n Fòrum de les Arts a l’Educació al web del CoNCA.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals