L’autor de ciència-ficció Ted Chiang qüestiona els aspectes positius que la tecnologia pot tenir en el nostre dia a dia. Així ho ha fet durant la seva participació en el festival 42, aquest dissabte, després d’abordar-ne l’impacte des de tots els prismes possibles, amb arguments tant positius com negatius, en un gruix important dels 18 relats publicats en els seus trenta anys de trajectòria. Per Chiang, el principal problema de la tecnologia és que l’impulsen “empreses que volen treure’n el màxim rendiment econòmic possible”; un fet que, assegura, no necessàriament va lligat al progrés.

“El progrés que ens interessa és el que millori la nostra qualitat de vida i ens doni més autonomia i el poder de decidir sobre les nostres vides. Aquesta definició no encaixa amb la tecnologia que desenvolupen les empreses”

Amb una dialèctica molt pausada i meditada, Chiang també ha abordat altres temàtiques recurrents en la seva obra, com la religió. L’autor, que es defineix com a ateu, considera que la religió infantilitza les persones, ja que les fa creure en l’existència d’un pla superior diví que no poden entendre, però han d’acceptar. Tot i la seva moderació durant els 80 minuts de la conversa, el nord-americà ha elevat el to quan ha apel·lat el que el fa sentir la religió, posant com a exemple com processa la mort d’un fill una persona creient. Per a ell, que aquesta pèrdua formi part d’un pla de déu és encara més dolorós i inconcebible.

A banda d’aquestes qüestions, Ted Chiang ha elogiat La llegada, adaptació cinematogràfica de La història de la teva vida, assegurant que plasma l’essència del seu relat, tot i tenir un enfocament completament diferent. Aquesta narració, que dona nom a la seva primera antologia, aborda com el llenguatge pot transformar la forma de percebre el món i el text, una idea que fascina l’autor.

Ted Chiang ha tornat a pujar al mateix escenari a mitja tarda, per participar en la Gran taula del 42: criatures i escenaris internacionals, juntament amb T. Kingfisher, P. Djèli Clark, Lisa Yazek, Edgar Canero i Catriona Ward. Entre tots han debatut diferents monstres de la literatura fantàstica, com els dracs, i com s’han anat transformant al llarg dels anys.

Cues per a T. Kingfisher

Un altre dels reclams del dia fort del Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona ha estat T. Kingfisher, pseudònim d’Ursula Bernon. De nou, la sala 1 de Fabra i Coats ha fet el ple per escoltar l’autora d’Ortiga i os i de Guia màgica d’autodefensa amb galetes. En aquest cas, l’autora, amb barret de cowboy, s’ha guanyat el públic amb el seu sentit de l’humor, un element molt present en les seves obres. “Hi ha un vincle entre la foscor, el terror i l’humor. Aquest és la reacció natural a l’horror’, defensa Kingfisher

Si Ted Chiang assegurava patir amb el procés d’escriptura, Kingfisher s’ha situat a l’extrem oposat, ja que un dels seus plaers és imaginar diferents situacions un punt absurdes que podrien donar peu a una història. Exemple d’això és la creació de superpoders inútils, com a reacció als còmics i pel·lícules de superherois que veia quan era petita. Així mateix, admet tenir un diàleg fluid amb els seus personatges, ja que si no els escolta l’“assalten a la dutxa”.

Edgar Cantero i Marc Pastor

Enmig d’una programació plena de noms internacionals, també hi ha hagut taules rodones amb escriptors nacionals. Una de les més destacades ha estat la que han compartit Edgar Cantero, autor de Ràdio Free Camaco (Empúries) i Marc Pastor, que aquest any ha publicat Riu de safirs (Edicions 62). Sota la moderació de Tatiana Dunyó, tots dos han desgranat els elements de la seva obra que actuen com a crítica social. En el cas de Cantero, el focus es posa sobre “les zones grises catalanes”, en referència als polígons industrials i urbanitzacions enmig del no-res. A Riu de safirs, en canvi, Pastor denuncia la situació de Madagascar; un país amb molts recursos que acaben exportant-se. “Madagascar no surt als diaris i volia denunciar una realitat injusta. La gent podria viure amb comoditat, però els seus recursos se’n van fora”, lamenta Pastor

D’altra banda, avui també han coincidit en una mateixa taula alguns dels guanyadors dels Premis 42, entregats divendres al vespre. Mireia Lleó, Edgar Cotes, Joan Roca, César Mallorquí, Elain Vilar i Beatriz Alcana han compartit experiències sobre escriure gènere fantàstic. Entre aquestes han destacat que, sovint, s’enfronten als prejudicis socials per escriure literatura de gènere.

El 42 tancarà portes aquest diumenge al migdia amb un concurs final de Cosplay. Abans, però, hi haurà una gran taula de còmic, dues xerrades relacionades amb l’obra d’Ursula K. Le Guin i una trobada amb Lisa Yaszek; una de les pioneres de la ciència-ficció.