Qui va compondre l’himne del Barça?

Conjuntament amb Pau Guixà, l’any 2021 vam estrenar un documental que porta per títol Francesc Burrull. Un buit que s’ha d’omplir. Un dels moments àlgids d’aquell documental, que podeu recuperar a 3Cat, era quan amb el mestre Burrull visitàvem el museu del FC Barcelona i el seu director extreia d’una de les vitrines la partitura original de «El Cant del Barça». S’hi podia llegir que els arranjaments eren de Francesc Burrull i fins i tot es podien veure les seves anotacions del seu propi puny i lletra. Encara recordo molt vivament la cara de satisfacció de Francesc Burrull. Més de dues vegades va agafar aquell paper i se l’acostà als ulls. El mestre en aquella època pràcticament no s’hi veia. Semblava que davant d’aquella partitura es treia una espina que tenia clavada.

Borrull mai ens ho va dir directament però a mode de petites insinuacions ens va donar a entendre que d’alguna manera estava un xic dolgut perquè la seva tasca no havia estat suficientment valorada ni visibilitzada. Però no només li va passar en la seva tasca d’arranjador d’«El Cant del Barça» sinó que es podia estendre al conjunt de la seva carrera. Burrull va ser una peça clau de la Nova Cançó, perquè ell en fou el principal arranjador i carreres com la de Lluís Lach o Joan Manuel Serrat qui sap si haguessin brillat tant sense els arranjaments i els consells musicals del mestre. Però això ha estat una tònica habitual en la història de la música. La gent es fixa en el cantant i rara vegada veu qui hi ha al darrera. Milers de músics anònims han enriquit la música a base d’un treball invisible i gens valorat.

Aquesta reflexió va aflorar amb més força quan vaig veure el primer capítol del programa El nou clam de TV3. Es tracta d’un programa en què David Carabén, comissionat del 125 aniversari del FC Barcelona, s’encarrega de buscar un himne per celebrar els 125 anys del club. Carabén posa molt èmfasi en el fet de convidar la gent a presentar una lletra per a aquest cant i després un jurat escollirà les tres millors. Paral·lelament també s’encarregarà a una sèrie de músics la musicació d’aquest nou himne que serà interpretat per uns artistes.

El cas és que Carabén es posa a indagar com ha de ser aquest nou himne buscant en el que seria el sant graal, l’himne que tots coneixem. Ens explica que els seus lletristes eren en Jaume Picas i en Josep Maria Espinàs però de l’autor de la música del 75 aniversari que acabaria sent l’himne oficial del club, ni rastre. Com veiem els lletristes ja han sortit i bé que s’ho mereixen, però l’oblit sobre l’autor de la música segueix present mentre es va desenvolupant el capítol. En un moment determinat sembla que això quedarà resolt. És quan en David visita al compositor i director d’orquestra Antoni Ros-Marbà, que en el seu dia és qui es va cuidar de seguir tot el procès de composició i en va realitzar algun dels arranjaments. En David ens el presenta així i junts repassen alguns dels secrets del per què aquest himne és tan gran, mai millor dit. Però en Carabén marxa i a partir d’aquell moment «El Cant del Barça» queda oblidat. Per tant sabem que els autors de la lletra són en Jaume Picas i en Josep Maria Espinàs i que en Ros-Marbà en va fer alguns arranjaments inconcrets. I aquí és on arriba la pregunta: Qui recorda els músics? I la resposta, malgrat restar amagada és clara, l’autor de la música d’«El Cant del Barça» és en Manuel Valls (1920 – 1984) i el principal arranjador és en Francesc Burrull (1934 – 2021).