Secrets de butxaca

Dijous passat es va donar el tret de sortida de la BCNegra amb la inauguració de l’exposició Secrets de butxaca, que es podrà visitar fins al 21 de març a la Biblioteca Jaume Fuster, seu dels col·loquis del festival de la novel·la negra.

L’abast de l’exposició s’ha volgut expandir respecte a la idea inicial, que no es dedica exclusivament a la novel·la negra sinó a tots aquells autors que puguin explicar una història que ens interessi. Amb aquest objectiu el comissari de l’exposició, Joaquim Noguero, ha decidit afegir-hi altres gèneres, com la poesia, el teatre, la fotografia, el cinema o la música. La mostra ens convida, mitjançant il·lustracions, fotos i explicacions, a fer un recorregut per la història dels Bolsilibros de l’editorial Bruguera.

Noguero explicava que ell va créixer amb els Bolsilibros i ho demostra amb els elogis que va deixant veure cap a tots aquells escriptors que l’han anat guiant i acompanyant en la seva passió per la lectura i pel gènere. Segons explica, de fet, “si l’exposició és tan bona, ho és per la quantitat i sobretot la qualitat dels autors que han donat història a aquest gènere”.

Noguero ha procurat “fer una petita selecció del que s’exposa, però no utilitzant la informació que tothom pot trobar a Internet, sinó llegint els autors i traslladant al visitant el que volen explicar realment”.

Per finalitzar l’acte inaugural de BCNegra Jordi Canal, exdirector de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, va agrair la passió amb la qual està escrita l’exposició i la justícia que fa d’aquest tipus de literatura, ja que “és l’origen de la novel·la policíaca actual. Els antecedents de la realitat actual són aquests autors i és una manera de fer-los justícia”.

Novel·la negra i bolsilibros, un llarg llegat

Després de finalitzar el camí començat en entrar a la sala, l’acte inaugural donava lloc a una taula rodona per escoltar alguns dels autors més importants del gènere. Van explorar què han representat les novel·les de quiosc dels bolsilibros i quin és el seu llegat a la literatura.

Joaquim Noguero, professor de Periodisme Cultural a la Facultat de Comunicació Blanquerna, va ser l’encarregat de moderar el debat. Rafael Barberán, l’escriptor més veterà de la taula, va parlar del tipus d’autors i de contextos amb els quals va haver de conviure el gènere en els seus inicis. Barberán és autor de prop d’un miler de novel·les de bolsilibros sota el pseudònim de Ralph Barby. Segons explica, “existeixen dues maneres d’escriure, com a cronistes i com a creatius”. En un temps de tristor a Espanya, quan es va iniciar la col·lecció, la gent volia escapar de la seva realitat i es buscava un relat amb més dosis de ficció.

Àngels Gimeno, muller i col·laboradora de Barberán, sota el mateix pseudònim compartit, no veu tan clara la diferència entre els diferents autors: “els escriptors inventem poc, observem el que ens envolta. Llegir és ficar-te dins una altra vida i escriure una forma de denúncia social. L’escriptor és el taxista; costa molt arrencar un llibre, però un cop ocupes la plaça del conductor, són els mateixos personatges els que van entrant i és el moment en el qual entres en acció”.

I fent un salt en el temps, s’introdueix al debat Lem Ryan -pseudònim de Francisco Javier Gómez-, novel·lista i guionista de còmics. Tal com ell mateix ha afirmat en més d’una ocasió, es considera “fill del bolsilibro: vaig néixer amb ells, vaig criar-me amb ells i vaig iniciar-me en la lectura amb ells també”. Quedant meravellat pel que anava llegint i amb la valentia de la joventut, va aconseguir publicar el seu primer llibre als 17 anys a Bruguera, i actualment és autor de més de 60 títols.

Finalment Alberto Valle, amb el seu característic humor -que queda palès a la seva obra- explicava que va aconseguir escriure amb qualitat quan “aconseguia divertir-se i fer-ho per explicar alguna història”. Però no tot és felicitat i inspiració a l’hora d’escriure la història, sinó que es converteix en una activitat solitària i duradora on no es poden tenir distraccions, ja que cal complir  amb una data d’entrega, diu Valle. “Hi ha dies inspirats en els que et trobes molt content d’existir, però altres en el que t’has d’imposar davant la taula per continuar amb la història que estàs explicant”.

I així, entre nombrosos temes, respecte, aplaudiments, anècdotes, humor i molta literatura s’arribava al final de la primera tarda de la #BCNegra19.

Per conèixer el programa complet de BCNegra cliqueu aquí.