A cop de Maneki-neko

Fins al 25 de març es pot visitar al Museu Abelló de Mollet del Vallès l’exposició dels artistes Varvara Guljajeva i Mar Canet. La mostra recull diferents peces unides sota la reflexió al voltant de la idea del nacionalisme i sobre els sentiments que implica i el que comporta la seva pràctica o bé el seu rebuig.

La proposta expositiva sorgeix de l’obra “Camaleó” inclosa en la mostra del mateix nom, i que consisteix en una bandera blanca construïda amb més de 140 llums LED que li permeten canviar progressivament d’aparença i convertir-se en una bandera canviant, de tal manera que entre la mescla del canvi esdevé simultàniament símbol de més d’un país alhora. La Varvara, de Tartu (Estònia), i en Mar, de Mollet del Vallès, es qüestionen sovint sobre la seva “nacionalitat pura”: «hem nascut a un lloc concret, però després hem treballat i viscut a diferents països, els quals fan que veiem les nostres identitats com identitats híbrides», expliquen els autors de Camaleó.

Algú podria dir que plantejar discursos, artístics o no, al voltant d’aquest debat és, ara mateix, una qüestió d’oportunisme, però la veritat és que aquest duet fa molt anys que investiga sobre el tema i té molt clara la necessitat de parlar-ne, ara més que mai, sobretot entre el públic més jove. L’auge dels sentiments i moviments nacionalistes es troba emplaçat, paradoxalment, en un entorn extremadament globalitzat en el que, tal com expliquen aquests artistes, cadascun de nosaltres es veu definit per uns orígens i una trajectòria que cada vegada trobem menys representats en una única bandera —immòbil. D’aquí l’origen del “Camaleó”. «Ara és moment de revisar els nostres sentiments i no-sentiments de pertinença i, sobretot, de qüestionar els patriotismes i el moment en què aquests xoquen fortament amb les llibertats i voluntats de persones que discerneixen del pensament predominant. Observem, per exemple, el brutal creixement de la ultradreta a tot el món». Així, en Mar i la Varvara descriuen el moment actual com un instant de creixement de l’apoderament ciutadà, «fet que ens hauria d’obligar a replantejar-nos la manera com ens relacionem amb el territori i amb els veïns».

Del total dels treballs que conformen Camaleó ens crida l’atenció “Democracy”, una instal·lació formada per vint Maneki-neko, cadascun d’ells amb un porra lligada a la pota, que activen el moviment típic d’aquestes figures en sentir la paraula democràcia, tant en català com en castellà o anglès. Després dels esdeveniments de les darreres setmanes (les obres retirades d’ARCO, les sentències a Valtonyc i Pablo Hasel i, per descomptat, la situació que vivim a Catalunya des del dia 1 d’octubre, entre d’altres…) “Democracy” esdevé una de les obres amb més pes dins de l’exposició. La peça, però, no s’inscriu directament en el context actual de l’Estat Espanyol, sinó que precisament l’ús del Maneki-neko, figura tradicional japonesa plenament reconeguda i utilitzada arreu del món, trasllada el significat a una escala mundial.  Els artistes expliquen que «es tracta de fer referència a una problemàtica universal. Per una banda hi ha la representació de la violència, les tensions i la repressió que existeix als països que es troben en situació de transició cap a la democràcia. Per l’altra banda, l’obra també al·ludeix a la manca de llibertat d’expressió i a com en moments de repressió creix l’autocensura provinent dels propis mitjans».

Dins de Camaleó també hi ha espai per a la representació de la debilitat de la Unió Europea, que és presentada pels artistes amb una fredor extremadament positiva, en tant que ens permet riure’ns amb ironia de la realitat de la que formem part com si la cosa no anés amb nosaltres. «És una llàstima veure com els vells valors i ideals que semblava que eren part indestriable de l’organització d’Europa, com la llibertat, la democràcia, el respecte, la igualtat, els drets humans…, han deixat d’existir a canvi de donar prioritat al Capital i a les seves estructures internes».

Les temàtiques abordades a Camaleó toquen de peus a terra i són una aposta arriscada pel Museu Abelló, tenint en compte el clima de tensió extrem en què ens trobem immersos. La Varvara Guljajeva i en Mar Canet han apostat per la sinceritat i per la obertura en les maneres de mirar, mirar-nos i entendre’ns. Sense prejudicis i amb l’aposta exclusiva pel dubte constant en l’època de la postveritat ens conviden a «veure com es redefineixen vells conceptes i a qüestionar-nos la definició de democràcia».