9 maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura, segons Gianni Rodari

A Gianni Rodari se’l coneix com el mestre de la fantasia. Si bé aquest escriptor, pedagog i periodista italià -autor del clàssic Gramàtica de la fantasia-, va morir fa gairebé quatre dècades, avui és d’una actualitat aclaparadora. I així ho han considerat també des de Blackie Books, que han tret un recull dels seus millors articles. El llibre porta per títol Escola de fantasia i conté perles com el capítol quart, titulat ‘Nou maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura’. Ens permetem la llicència de capgirar l’ordre (avui ens sembla més vigent així) d’aquest quasi-decàleg per desincentivar els més petits a llegir:

9- Obligar a llegir. És el més eficaç si es vol que els infants aprenguin a detestar els llibres, diu Rodari. És allò tan vell (i tan cert!) que quan ens prohibeixen una cosa, volem aquella cosa, però que quan ens hi obliguen… en fugim (quan podem, és a dir, en aquest cas: quan ens fem gran).

8- No oferir prou varietat. La biblioteca personal o col·lectiva és indispensable, opina aquest mestre de pedagogs. El nen o nena passa per moltes etapes i té gustos exclusius, per la qual cosa cal oferir-li la màxima varietat perquè triï allò que l’atrau en cada moment. Del contrari, encorsetem i forcem.

7- Negar-se a llegir als nens. Si no volem dedicar temps a llegir-los en veu alta, fent-los intel·ligibles, amb la nostra expressivitat, textos que potser no ho són massa… perdrem una oportunitat única de fidelitzar futurs lectors adults, considera aquest mestre.

6- Transformar el llibre en un instrument de tortura. Rodari fa servir aquesta expressió per referir-se a pràctiques tan comunes com el clàssic “fer copiar pàgines” del llibre de lectura. Una manera segura, diu, de fer odiar els nens aquell llibre.

5- Culpar els nens si no els agrada llegir. Per Rodari és una actitud tristament molt estesa, quan el que cal és veure per què no els agrada llegir. Potser els criteris de publicació responen sovint a un criteri més comercial que pedagògic?, es pregunta.

4- Considerar que els nens tenen massa distraccions. No és una qüestió de distraccions, creu Rodari. És un tema de prioritats i de quin lloc ocupen els llibres a la vida del país, de la societat, de la família i de l’escola.

3- Dir als nens d’avui que els d’abans llegien més. Potser uns pocs llegien més, reconeix aquest autor, però això, diu, és a costa de molts altres que ni sabien llegir. A més, opina aquest clàssic, no es pot demanar que els nens d’avui estimin un passat que no és el seu. No ens podem frustrar si no els agraden Torres de Malory o Els cinc perquè ells viuen en el món d’avui.

2- Presentar el llibre com una alternativa als tebeos. Assegura que no tenen res a veure amb la lectura, els tebeos, que són una altra cosa. Però els nens no només necessiten bones lectures!, s’exclama aquest innovador pedagog italià.

1- Presentar el llibre com una alternativa a la televisió. I és que, per Rodari, negar una diversió, una ocupació plaent, no és la millor manera de fer-ne estimar una altra.