Un insult a la Filosofia (i als professors de Filosofia)

El dimecres passat, 6 de setembre, la secretària del Consell interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, va adreçar una carta als directors dels centres d’educació secundària per informar-los dels canvis a les PAU d’aquest 2018. Podeu llegir-ne el comunicat de premsa aquí. El canvi més rellevant (i més lamentable) és el que afecta l’assignatura d’Història de la Filosofia: a partir d’ara, serà avaluada a la fase específica, i no pas a la comuna.

Abans d’efectuar una breu anàlisi del contingut de la carta i del comunicat de premsa, del cinisme que s’hi amaga (sobretot en el titular), cal remarcar un parell de qüestions.

La primera: el Consell interuniversitari és un òrgan que no depèn del Departament d’Educació, sinó del Departament d’Empresa i Coneixement. Hi té res a dir, el Departament d’Educació, en aquesta decisió unilateral? Els sembla bé? O és que potser l’Educació va per una banda i el Coneixement va per una altra? Ja és curiós que en aquest país de savis, el Coneixement (així, amb majúscules) s’agermani sistemàticament, oficialment, amb l’Empresa, i no pas amb l’Ensenyament o l’Educació.

La segona: la carta arriba en un moment de desgavell polític extrem, a punt de començar el curs acadèmic i a pocs dies de l’onze de setembre. És casualitat? No ho crec: han triat aquest moment amb tota la (mala) intenció del món, per no fer soroll, perquè no se’n parli, perquè no hi hagi polèmica.

Però fem un cop d’ull al contingut de la carta, als arguments que donen per haver pres una decisió com aquesta.

El principal argument del Consell interuniversitari de Catalunya (CIC) és que cal “avançar cap a unes proves més competencials”. Bé, tenint en compte l’actual model d’examen d’Història de la Filosofia a la selectivitat, la pregunta és obligada: ¿que hi ha res més “competencial” que saber identificar les idees principals d’un text i detectar-ne l’estructura? ¿Que potser no és “competencial” el fet de redactar un text augmentatiu en què l’alumne aporti arguments propis per defensar una tesi filosòfica? ¿O saber definir breument, i de manera rigorosa, conceptes en el marc d’un text cabdal de la història del pensament occidental?

Fóra bo que els responsables del CIC aclarissin quin tipus de competències pretenen avaluar a partir d’ara. Si no ho fan, és pura retòrica, no és cap argument vàlid. No es pot justificar una decisió com la que han pres sense explicar, prèviament, per què l’examen d’Història de la Filosofia no s’ajusta al seu model suposadament competencial.

Suposem, però, que al llarg dels propers dies els membres del CIC ens expliquin, amb pèls i senyals, en què consisteix aquest model competencial aplicat a l’examen d’Història de la Filosofia. Aleshores, la pregunta és la següent: si el problema amb la Història de la Filosofia és el model d’exàmens fets fins ara, per què no es canvia el model d’examen i es deixa la Història de la Filosofia a la fase comuna de les PAU? I és que, tot i acceptar la tesi del CIC que el problema de fons és competencial, no tenim per què acceptar que la Història de la Filosofia s’avaluï a la fase específica. Què té a veure una cosa amb l’altra? No hi ha cap nexe lògic –ni causal, ni semàntic– entre la premissa i la conclusió perquè les competències que s’adquireixen estudiant Història de la Filosofia (competències com ara la reflexiva, la crítica, la dialògica i l’argumentativa, i també la competència social i cívica) són competències transversals i, per tant, són importants per a qualsevol carrera. De fet, són bàsiques!

Ho sento, senyors i senyores del CIC, però el seu principal argument no funciona, fa aigües per tot arreu. De fet, no és un argument amb cara i ulls, és una fal·làcia com una casa de pagès, una fal·làcia de manual perquè la conclusió no es deriva de les premisses. Volen una avaluació més competencial? Doncs aleshores canviïn el model d’examen d’Història de la Filosofia, però no posin la Història de la Filosofia a la fase específica. És tan senzill com això.

I si el que volen és posar l’examen d’Història de la Filosofia a la fase específica –i, en conseqüència, condemnar la Filosofia a un trist paper– perquè, senzillament, els ve bé, o perquè volen adaptar-se descaradament als dictats de la LOMCE, aleshores siguin honestos i no ens tractin d’estúpids fent-nos creure que «el Consell Interuniversitari de Catalunya acorda augmentar la rellevància (sic) de la Filosofia en l’accés a la universitat». De debò consideren que els professors de Filosofia –i tanta altra gent– ens mereixem aquest tracte? Que potser es pensen que tenim llana al clatell? Que ens mamem el dit? Vostès saben perfectament que posar la Història de la Filosofia a la fase específica de les PAU és el primer pas per aplicar la LOMCE a Catalunya. Per tant, estalviïn-se els subterfugis –i la pornografia de les bones intencions– i diguin les coses pel seu nom.

I acabo aquesta carta amb un parell de reflexions. En el comunicat de premsa del CIC, podem llegir-hi:

«Per a la secretària general del CIC aquest procés d’adaptació s’ha de fer amb cura i ha de comptar amb la complicitat de tots els àmbits implicats, l’universitari i el d’educació secundària.»

Quina barra que tenen! Com gosen parlar, vostès, de tenir cura i de complicitat després d’haver pres una decisió tan unilateral com aquesta? És d’un cinisme esfereïdor. I el despropòsit continua:

«En aquest sentit, la ponderació en les PAU 2018 d’Història de la Filosofia i de les assignatures per accedir als graus d’Arquitectura ja ha estat comunicada als directors dels instituts catalans.»

En efecte, ha estat comunicada, però no ha estat pas negociada ni consensuada. Però qui s’han cregut que són, vostès? A més, com s’ha pres aquesta decisió en el si del CIC? De quina manera? Ha estat unànime? Què n’ha dit el representant de la Filosofia? O és que directament no hi ha cap persona que representi la Filosofia –o les Lletres/Humanitats– en aquest Consell? On són els noms i cognoms de les persones que formen part del CIC? Quan es va votar aquesta decisió? Què va votar Qui? Els agrairia que intentessin –si més no, que fessin l’esforç de– respondre’ns aquestes preguntes.

Finalment, cal fer notar que amb aquesta decisió tan consensuada, s’obligarà tots els estudiants de segon de batxillerat que vulguin anar a les PAU a examinar-se de la matèria d’Història d’Espanya, ja que no podran triar com fins ara entre les matèries de Filosofia o Història. La pregunta, altre cop, torna a ser obligada: amb quin dret vostès, membres del CIC, «condemnen» unilateralment tots els estudiants de segon de batxillerat a examinar-se d’Història d’Espanya a la selectivitat? Per què els estudiants dels cursos passats van poder triar entre Història i Filosofia i els estudiants d’aquest curs ja no ho podran fer? Amb quin dret vostès canvien les normes del joc a mitja partida?

Els professors de Filosofia (i els estudiants, i la resta de docents, i els equips directius…) ens mereixem una explicació, una resposta, per dignitat, per honestedat, per decència professional.