La meva paraula no sé si predilecta, però sí molt estimada, de l’Alcover-Moll és pèlag, en segona accepció. En la primera, el pèlag és el mar profund de què parla al·legòricament Ramon Llull. Però, en la segona, i només per al Penedès i el Camp de Tarragona, un pèlag és un “toll, massa d’aigua embassada”. Sempre m’ha semblat que al Penedès reduïm el món a uns límits fàcilment controlables. I l’Alcover-Moll, com a gran diccionari que és, no podia deixar de donar compte d’aquesta manera de ser dels penedesencs.