Modest Prats. Oració de les mans

Avui fa set anys que va morir l’escriptor Modest Prats a l’edat de 77 anys. Sacerdot, filòleg, intel·lectual i mestre de molts a la Universitat de Girona, recollim aquí una oració memorable publicada dins el volum Homilíes de Medinyà (Editorial Empúries).

Modest Prats fotografiat per Jordi Soler

Tenim la pell dura, Senyor. Hem heretat el contacte del mall i l’enclusa.

Fem flaire dels cascos dels cavalls que varen cremar els tres ferrers de les alegries.

Són roges d’estar al costat de la fornal, esperant la roentor de la rella.

Hem aguantat la pipa, hem agafat el martell, hem apretat, crispades, un grapat de terra de Montcada quan el cos caigué al fossar, esbardellat el crani per les bales.

Hem amanyagat les anques dels poltres i les eugues.

Hem pecat moltes, moltes vegades!

Hem menat la carreta al prat de les Salanques.

Hem munyit les cabres, hem tocat totes les pedres de cal Cama gros d’Aransa.

Hem deixat la suor en l’aparell del telèfon.

Ens hem punxat amb l’agulla, quan tots dormien i els vestits no eren acabats encara.

Hem tocat la paella, la cassola, els alls, les cebes, la mà de morter.

Hem… Hem fet tantes altres coses que Vós sabeu, Senyor.

Per què, doncs, ens voleu ungir?

Per què, Senyor, ens trieu per beneir i per consagrar?

Per què, si són aspres, quadrades, brutes de tantes coses?

Per què voleu que ens vinguin a besar, si tothom s’adonarà que són mans d’un ferrer, d’una telefonista, d’un pagès? Per què sóc aquí, Senyor?

Per què no en teniu prou del pessebre de Betlem, del ribot de Natzaret, del martiri del Calvari.

Per què voleu sentir cada matí olors dels prats d’Aransa, asprors del mall, la terra sagnant d’un 3 de desembre a Montcada?

Per què, Senyor, per què?

-Digneu-vos, Senyor, a consagrar i santificar aquestes mans per la unció i benedicció vostra, a fi que tot el que beneeixin quedi beneït i tot el que consagrin, quedi consagrat i santificat en el nom de nostre Senyor Jesucrist

Gràcies, Senyor.