El mot de l’Alcover-Moll que em fascina és Mestrança. Des que vaig veure Acorar del Toni Gomila que no puc treure’m del cap la sisena accepció: “Mescla habilidosa, adulteració (Igualada, Mallorca)”. Els exemples menen aquest derivat de mestre cap als aliments: «En aquest vi no hi ha mestrança». «En tot hi ha mestrança, fora en sa llet… que hi posen aigo». Però a mi m’agrada més aplicar-lo a la cocció d’un text, perquè aquesta deliciosa mestrança em sembla molt més noble i realista que la mestria. Més fràgil. Menys grandiloqüent. I tanmateix habilidosa, fictícia, impura. Com la literatura que més m’agrada.