Les misèries del Kindle català

La gran revolució editorial dels darrers anys al món anglosaxó ha estat, sens dubte, la botiga de llibres electrònics d’Amazon, vinculada al seu dispositiu Kindle. Ara l’autoedició és una possibilitat accessible a tothom, que permet publicar sense necessitat d’intermediaris, i mantenint els drets de l’obra. A més el preu de venda, normalment dos o tres euros per llibre, sol ser superior al famós 10% de l’autor.

Això ha provocat l’aparició d’una comunitat vibrant de lectors i escriptors, sovint molt especialitzats per gènere o estil, i amb blocs que ressenyen les últimes novetats i proclamen els seus descobriments. Els autors més venuts, a més, solen aconseguir sucosos contractes de les editorials tradicionals per sortir en paper. És un món apassionant que està començant a créixer en castellà, però que en català va tard. Molt tard.

I la culpa és en gran part de la mateixa Amazon, que ha marginat completament la nostra llengua. Tenir unes opcions de cerca molt completes és bàsic, per la quantitat i la diversitat de l’oferta. A les botigues Amazon en anglès, alemany, castellà, etcètera, és possible triar els llibres segons molts paràmetres, com ara el gènere, l’origen (editorial comercial o autor independent), el preu… En canvi els llibres catalans estan tots agrupats en una sola categoria, com a subsecció de la botiga espanyola, i així és impossible trobar-hi res. El mateix passa, no cal dir-ho, amb el gallec i l’èuscar.

Per tant un autor català té molts pocs incentius per publicar-hi, perquè un possible lector mai no trobarà el seu llibre. I per si no n’hi hagués prou, la botiga Kindle catalana està totalment contaminada d’autors estrangers que han fet la seva “Catalan Edition”… via Google Translate! Un petit exemple extret d’El drac de Eberswalde, de Viktor Shenan: “En la pastura vaca poble veí, va aparèixer poc després també convidats inusuals, així com la bella dona va tornar a Eberswalde”. O aquesta joia, del mateix llibre: “Una vegada que la nena va ser ingerit, es va sentir malalt i va emmalaltir”. Són desenes de llibres fabricats així i que fan més invisibles aquells que són realment vàlids.

Potser algun editor llegirà això i pensarà que encara rai, menys competència. Però l’autoedició digital és un món a banda que fa augmentar el nombre d’escriptors i lectors, que ha donat grans joies, i que acaba beneficiant tothom. Necessitem una bona botiga Amazon catalana, i la necessitem aviat. Sense ella el nostre món literari és més pobre, i més avorrit.