Joana Serra de Gayeta. Lingüista. Escriptora
La meva paraula és horabaixa. Evoca un temps que podem dir no és temps concret. Entre la posta de sol i la nit, O el capvespre, quan el sol comença a tombar.
Me fa recordar els horabaixes d’estiu, sempre llargs i amb una riquesa de colors insuperable.
I, en l’hivern, l’horabaixa tancam persianes i encenem els llums. Al carrer, sobretot davant la mar, unes postes de sol inoblidables.
Els horabaixes de la infantesa, inacabables.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals