‘Fato’ és una paraula d’aquelles que es porten de naixement i es fan servir per instint. ‘Fato’ és polivalent, val per a designar tot de coses, molt d’això i allò. ‘Fato’ ha de fer embalum, ser una cosa física. Em sembla fins i tot que és el nom d’un menjar típic de no sé on. En tot cas, també val per a menjar: ‘Tot aquest fato no me’l menjaré’.Tantes imprecisions són expresses: és per instint que saps si tal cosa o tal altra es pot considerar ‘fato’. I per instint notes que grinyola quan està feta servir a la babalà. A ‘La segona hora’ de Rac1 fan una secció hilarant que es diu ‘Al Youtube hi ha molt de fato’. Doncs el nom grinyola. Perquè el ‘fato’, de bones a primeres, s’ha de poder tocar. I si no és així, és que m’enganya l’instint.