FEINA. f. Davant de les conseqüències dramàtiques de la crisi, entre les quals hi ha l’atur en un lloc preeminent, reivindico la humil paraula feina, perquè la majoria de la població no demana gaire més. O tenir-ne o conservar-la. Però aquest terme tan discret, aparentment tan poca cosa pels poderosos, s’està perdent com a paraula i com a cosa a què fa referència, fins al punt que els que encara tenen esperança de trobar-ne cap busquen un treball com qui diu inexistent. Fins i tot hi ha una colla de senyors importants que, sota el nom de Foment del Treball, es dediquen ―oh, paradoxa― a destruir-ne amb comiats a preu regalat. ¿No serà això de “follar-se” empleats de cent en cent, l’ERÒtica del poder? No és estrany, doncs, que tants i tants joves al sortir amb les mans buides de les ETT, desorientats per la pèrdua del nostre benvolgut vocable i el que expressa, no vagin pas a la feina, sinó a la tasca.