Unes humanitats amb futur

Ahir es va presentar a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans el document “Unes humanitats amb futur”, promogut per professors de diferents disciplines sota l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Facultat de Teologia de Catalunya, al qual s’han adherit més de quatre-centes persones, a títol individual o institucional.

El president de l’IEC, Sr. Joandomènec Ros va donar la benvinguda als assistents i es va referir a la importància dels sabers humanístics en el seu camp d’estudi, la biologia. Posteriorment van parlar el Sr. Salvador Giner, antic president de l’IEC i el Sr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Es van referir a l’origen del document, del qual ja fa més de dos anys van fer-ne una primera redacció que es va anar retocant fins arribar al text definitiu, signat també per Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga. Tots dos van insistir en diferents aspectes dels estudis humanístics. També ho feren des de les respectives responsabilitats Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Carles Duarte, president del CONCA; Carme Arenas, presidenta del PEN CATALÀ; Joan Viñas, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Benet Casablancas, compositor; Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure i per acabar Isidor Marí va llegir un text de l’escriptor Damià Pons.

Després d’un interludi musical a càrrec de Dani Espasa, que interpretà al pianoforte una peça de Josep Gallès (1758-1836) i una altra del compositor contemporani Romà Escalas, present a la sala, la periodista Ester Romero va llegir el manifest. Les últimes intervencions anaren a càrrec d’Antoni Castellà, secretari general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya i d’Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que clogué l’acte.

Fer un resum de tots els parlaments allargaria molt aquest article, per això només apuntaré que el document va adreçat a tota la societat civil catalana, que totes les personalitats que van intervenir van insistir en la necessitat de conèixer el món a través de les preguntes sobre el que ens envolta, també manifestaren que les humanitats permeten entendre la humanitat. Aquest document no està fet des de la nostàlgia d’uns sabers que es perden, sinó que vol obrir un camí cap a unes noves humanitats adequades al món contemporani.

La sala era plena, però malauradament no hi havia joves.