Què inspires, Barcelona?

El mes passat Sant Lluc va presentar l’exposició Barcelona inspira… dins el cicle On Mediation. Es tracta d’una reflexió al voltant de les problemàtiques socials i econòmiques que viu la ciutat actualment a partir de tres exposicions de Krystof Wodiczko, Hans Haacke i Craigie Horsfield que la Fundació Tàpies va acollir als anys 90. En un moment en què l’efecte Can Vies ha reobert el debat sobre les diverses formes amb què els ciutadans entenen la ciutat i els problemes socials derivats de la crisi econòmica, Barcelona Inspira va mostrar diverses iniciatives artístiques que qüestionen el model de ciutat cosmopolita, moderna i progressista.

“Quan la responsabilitat cap a la cultura i la necessitat de mantenir obertes aquestes possibilitats (la del mecenatge individual i el finançament públic) són privatitzades, els poders i els interessos econòmics determinen el que succeeix en el món de la cultura”. És una citació de Hans Haacke a partir d’una entrevista amb Santiago B. Olmo el novembre del 1995, quan exposava a la Tàpies. La citació, juntament amb altres dels seus col·legues Wodickzo i Horsfield, regnaven la segona exposició d’On Mediation del 19 al 24 de maig. A sota d’elles, una gran quantitat de titulars de diferents diaris espanyols i catalans sobre la crisi econòmica, desnonaments i conflictes socials dels últims anys feien de connector cap a cinc propostes artístiques actuals, que convidaven a la reflexió i a comprendre que la problemàtica econòmica per la qual s’excusen les ganivetades a les classes populars avui no va començar d’un dia per l’altre el 15 de setembre de 2008, sinó que respon a una conseqüència lògica d’un model que mai s’ha demostrat solvent. Un model que ha convertit Barcelona en un paradigma de la contradicció.

Haacke, Wodickzo i Horsfield analitzaven la Barcelona postolímpica des del museu i tractaven la concentració de capital corporatiu, l’especulació immobiliària, les polítiques de control migratori i la mercantilització de la ciutat, alhora que assenyalaven la necessitat de crear una imatge de Barcelona generada pels seus habitants. Adrián Melis, Daniela Ortiz i Xose Quiroga, Azahara Cerezo i Mario Santamaria, i els col·lectius Sitesize i Enmedio, generen ara contrarrelats per seguir qüestionant la ciutat que se’ns mostra des dels mitjans de comunicació.

Comentaris a la ciutat pantalla

Azahara Cerezo i Mario Santamaria, dins el programa de creació artística Sala d’Art Jove, proposen contemplar diferents visions extretes de la xarxa, a partir de càmeres situades en l’espai públic, a temps real. Les imatges es barregen amb textos d’autors com Mike Davis, Italo Calvino, Jonathan Crary o Paul Virilio, i la reflexió s’engloba dins el concepte de “ciutat genèrica” de Rem Koolhas: fragmentar la imatge de la ciutat fa que aquesta perdi la seva especifitat i es converteixi en objecte de consum. El text de Koolhas, amb grans dosis de cinisme i de gran càrrega poètica, es porta a un altre terreny, al d’una altra ciutat, que té molt més a veure amb l’observador.

No somos números

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca col·labora amb el col·lectiu Enmedio per aquest acte artístic revolucionari que retrata persones desnonades per penjar, dies després, les fotografies als vidres de les sucursals bancàries. Amb aquestes fotografies es creen una sèrie de postals on s’expliquen les vides i les circumstàncies de les persones que hi apareixen, i s’intenta fugir de la imatge freda, victimista i deshumanitzada que els mitjans de comunicació reflecteixen sobre un tema que esquitxa l’estructura del suposat estat del benestar.

FDTD, sedación forzada para deportar

Aquest vídeo monocanal de Daniela Ortiz i Xose Quiroga tracta les deportacions massives que es produeixen massa sovint a Estats Units, i acaba sent un manifest sobre les migracions globals i com són tractades en les problemàtiques polítiques en diferents països. Forcible Drugging To Deport proposa mostrar les contradiccions que es produeixen quan es comprova que mentre es firmen tractats de lliure comerç que faciliten l’intercanvi de mercaderies, s’intensifiquen les polítiques que obstaculitzen la circulació de persones humanes.

Time to relax

L’exposició d’Adrián Melis va ser la més impactant visualment de Barcelona inspira i és un dels treballs artístics més contundents sobre el gran tema dels desnonaments. Melis fotografia les vistes des de les finestres dels pisos que han estat desnonats, i hi afegeix textos com “Bankia View 9h25” que donen a entendre sobre qui cau la responsabilitat del problema. És aquella màgia de la fotografia de ser entesa pel context i no pel que mostra, una màgia de la qual Melis se serveix per denunciar la desaparició de l’espai íntim, conseqüència del procés d’expropiació per part de les entitats bancàries que ha tingut lloc a l’estat espanyol els últims anys.

Construcció autònoma

L’últim dia de l’exposició va comptar amb la visita d’un dels components de Sitesize, el col·lectiu artístic encarregat d’aquest arxiu online on es cartografia diferents problemàtiques socials i urbanístiques de Barcelona i els seus voltants. El mateix col·lectiu va presentar la creació en la qual treballen des d’abans de 2009 i van iniciar un col·loqui entre els assistents. La intenció de Sitesize és sempre tractar la imatge de la ciutat, normalment hipertrofiada de moltes maneres. Aquest excés de representació que té Barcelona amaga elements valuosos de la Barcelona real, que també mereix ser projectada. El col·lectiu detecta una sèrie de llocs (El Raval, Poblenou, La Mina i el front marítim) que constitueixen quatre relats concrets i continus, creats a partir de la investigació, els punts de vista dels seus habitants i els canvis urbanístics que ens acaben ensenyant com és la capital catalana.

Barcelona inspira és un projecte curatorial de Christian M. Alonso, Ana Isabel Cajiao, Rosa Cruz, Julia Keller, Irene Llàcer, Raquel Machtus, Ada Sbriccoli, Arola Valls i Celia Yonamine.