El català es podrà seguir estudiant a la Franja

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures va rebre el passat dilluns 20 de setembre la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Fa uns dies, la professora de francès de l’escola es va posar en contacte amb la direcció provincial d’Educació per denunciar la situació, ja que considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en el curs de primer d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, es va mostrar consternada davant de la notíciai considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es promet garantir l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori.

En el moment en què es van conèixer els fets, pares i alumnes de l’institut es van mobilitzar a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estaven fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que van estar presents a la reunió i que van rebre el suport del professor de català i dels seus pares van llegir a l’inspector una carta que ells mateixos van escriure per reivindicar els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català.

Davant de les pressions exercides per la capa civil del Matarranya, el departament d’Educació d’Aragó ha determinat que els alumnes poden continuar fent la classe de català en horari escolar, però que, tal com informa el diari digital Comarques Nord, el departament buscarà una solució perquè “fer català a l’hora de francés no és legal”: segons Educació, el català no és una assignatura obligatòria en el currículum escolar aragonès mentre que el francès, sí, i això impediria que els alumnes de primer d’ESO la poguessin agafar. Finalment, però, Educació ha convingut a permetre que els alumnes de primer d’ESO, així com els de segon i tercer d’ESO, que havien sol·lictat estudiar català, de moment, ho puguin continuar fent.

Aquests fets es coneixen en un moment en què algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.