Dol per la mort d’Oriol Canals i Boix

Oriol Canals i Boix ha mort aquest dissabte en un accident de moto a Indonèsia, on es trobava de viatge de noces. Canals havia estat el cantant del grup Kumbes del Mambo i actuava en solitari amb el nom d’Oriol Foll, a més d’oferir espectacles de contes i animació infantil. Oriol Canals era fill d’una cosina de Xesco Boix. 

Canals es definia com “educador de formació, cantant i animador de professió i somiatruites inconformista de vocació”. Era l’impulsor del Biberó Rock, un festival musical adreçat al públic familiar que tenia lloc cada estiu a Can Joval, una casa de colònies de Clariana de Cardener, a prop de Solsona. El cantautor Roger Mas lamentava consernat la seva mort per Twitter: “Estic commocionat per la mort de l’Oriol Canals. Ell i el Jose em van ensenyar a cantar per la canalla de Can Joval”.

També va ser l’impulsor de l’homenatge que diversos animadors catalans van fer a Xesco Boix amb motiu dels 25 anys de la seva mort, i que es va reflectir al disc Encaraensencantes (Rediscus!, 2009). Oriol Toro, que va formar part d’aquest projecte, recorda avui Oriol Canals en un article publicat a Núvol: “La seva veu, el seu desig constant de viure i tota la seva creativitat podrem seguir-la vivint gràcies al què ell ens havia encomanat i també gràcies al seu gran llegat”.

Kumbes del Mambo avui li retien homenatge des de la seva pàgina de Facebook: “Avui és el dia més trist de la nostra vida. L’Oriol Canals, cantant dels Kumbes, ens ha deixat en un maleït accident de moto a l’altra punta de món. Escrivim aquestes paraules perquè creiem que ho hem de fer però estem destrossats. És innombrable la quantitat d’històries i música que hem fet junts tots aquests anys però ara mateix no ens surt ni un filet de veu. No hi ha hagut públic que no hagi aconseguit fer ballar, i molts nens i nenes quedaran orfes de les seves actuacions. Deixes un gran buit, Oriol, però la teva veu ens ressona dins del cap. T’estimem”.

Amb Kumbes del Mambo va enregistrar dos discos: Kumbes del Mambo (autoeditat, 2001) i Catxondeio (Rediscus!, 2007); com a Oriol Canals, quatre: Les cançons de l’àvia (autoeditat, 2001), A cau d’orella (Salseta Discos, 2005), Buum Buum (Salseta Discos, 2012) i Tauró a la vista (amb Els Pumelus, Salseta Discos, 2013), i com a Oriol Foll, dos més: Roc (amb la Banda de l’All, Rediscus, 2010) i Foc (Rediscus!, 2010). Podeu escoltar aquí la seva versió d’El monstre de Banyoles.