Melcior Niubó, un altre dibuixant retrobat

Ara fa uns mesos, a través del web La Memòria dels Dibuixants (una pàgina dedicada als dibuixants catalans que van patir represàlies durant el franquisme) vam rebre un missatge que aproximadament deia: «Sóc en Ramon Niubó, fill petit de Melcior Niubó…»; caram, feia temps que en buscàvem la pista i ara per fi l’havíem retrobat!

De seguida ho vaig dir a l’amic Josep Pinyol, professor a la Universitat de Nantes, qui precisament també cercava la pista d’aquest dibuixant nascut a la comarca del Pla d’Urgell, a les terres de Ponent. Vam visitar en Ramon, ara metge jubilat, al seu domicili de Les Corts a Barcelona, i ens va facilitar còpies escanejades de tots els dibuixos que guarda del seu pare. En Pinyol va tenir la pensada de dedicar-li un número monogràfic al dibuixant dins de la revista local Barret Picat del poble de Linyola.

Com que no hi havia la possibilitat de presentar aquesta separata de 24 pàgines ni a Linyola ni a La Fuliola, lloc de naixença d’en Niubó, vaig dir a en Pinyol que potser es podria presentar als locals del Reial Cercle Artístic, on porto el Cineclub del Cercle (ara sense activitat a causa de les obres del local), i gràcies a la junta que presideix Josep Fèlix Bentz i a la seva bona predisposició, fou pensat i fet, l’1 de juliol tindria lloc aquesta presentació.

Barret Picat i «Niu»

En aquesta època de crisi en què les revistes i les publicacions en paper redueixen els seus tiratges o, pitjor encara, desapareixen, el fet que en un poble tan petit de 2.600 habitants (dades de 2006), com és Linyola, es publiqui periòdicament la revista Barret Picat de 52 pàgines més la separata de 24, amb nombroses il·lustracions a color i blanc i negre, és un motiu de goig i diu molt de l’empenta i l’esforç de l’equip que dirigeix Esteve Mestre.

Però, qui era Melcior Niubó Santdiumenge (La Fuliola, 1912-Barcelona, 1982)? Fou un dibuixant humorístic, caricaturista i il·lustrador, que també treballà en cinema d’animació. Nasqué a la generació de la República, la Guerra Civil i l’exili. A partir de 1931 s’establí a Barcelona, i fins al 1937 dibuixà per als principals diaris i revistes, com La Campana de Gràcia, La Humanitat, Solidaridad Obrera, L’Esquella de la Torratxa, Tierra y Libertad, Papitu, Fotogramas i Front, feines que alternà amb exposicions de la seva obra.

La seva activitat en la frenètica política dels anys 30 està encara per aclarir, però se sap que el 1937 participà activament en els fets de maig que van tenir lloc entre els comunistes del PSUC i els anarquistes i els militants del POUM. També estigué proper al BOC (Bloc Obrer i Camperol).

El front d’Aragó

El 1938 fou mobilitzat per incorporar-se al front d’Aragó, on entre d’altres tasques va fer de correu motoritzat, com podem veure en una foto del quadern. Aquell mateix any havia guanyat un concurs de caricatures antifeixistes organitzat per la publicació Vanguardia Postal, que era l’òrgan del sindicat de correus de la UGT.

A les primeries de 1939, amb la derrota republicana Niubó hagué de fugir cap a França: va ser concentrat al camp d’Argelers i possiblement també al de Bram, on tingué encara ànims per continuar dibuixant (el dibuix que es reprodueix és fet allí i el guarda encara el seu fill). Durant 1940 va viure a Tolosa de Llenguadoc i el 1941 tornà a Barcelona per instal·lar-se al barri d’Horta. Sobre la seva tornada i els problemes amb què es trobà no en sabem quasi res, ja que, segons testimoni del seu fill Ramon, l’hermeticitat del seu pare sobre aquesta època era absoluta.

Professionalment hagué de fer un canvi de mentalitat a causa de les circumstàncies de la dura postguerra. El 1942 començà a treballar als estudis barcelonins de Dibujos Animados Chamartín (1941-1945), on formà part de l’equip de creadors de fons o paisatges per a les sèries de curtmetratges de dibuixos animats destinats a les sales de cinema. Posteriorment féu la mateixa feina per a Estela Films durant la realització del llargmetratge Érase una vez… («La Ventafocs») de Josep Escobar entre 1948 i 1950.

Els seus acudits humorístics es continuaren publicant com ho havia fet abans del 36 a la revista Lecturas, ara signant, però, com a “Óscar Daniel”. Es dedicà especialment a la il·lustració de contes infantils i de temes per al jovent, com els llibres de l’Editorial Mateu i els seus Clásicos Cadete, entre d’altres.

Homenatge a Melcior Niubó

En aquest monogràfic de 24 pàgines amb moltes il·lustracions que li ha dedicat la revista Barret Picat trobareu els següents articles: «Introducció» de Josep Pinyol i Vidal –el coordinador de la publicació-, una cronologia del mateix autor i «Les publicacions humorístico-satíriques en català del temps de la República», a càrrec del veterà Lluís Solà i Dachs. També hi trobareu: «Niu: l’entusiasme d’un jove dibuixant eclèctic als anys de la República», d’en Pinyol; «Entrevista a Ramon Niubó» de Teresa Pinyol i Domenjó; «Niu: avantguardisme ètic i estètic de Jaume Capdevila i Herrero», i finalment «Niubó i Dibujos Animados Chamartín, a la recerca d’un dibuixant “perdut”» de l’autor d’aquest article.

A més, es reprodueixen nombrosos dibuixos d’en Niu, fotografies de l’àlbum familiar i «El missatge dels ninotaires d’avui per a un ninotaire d’ahir», una entranyable dedicatòria de 9 dibuixants d’avui que també han tornat a descobrir en Niu.

Si voleu adquirir aquest número de Barret Picat, aquí en teniu el correu electrònic i la pàgina web, ambdós amb seu a l’activa població de Linyola. Consulteu també els webs de la publicació i de La Memòria dels Dibuixants.

[email protected]
www.barretpicat.cat
www.memoriadelsdibuixants.cat