Martí Gasull, fundador de Plataforma per la Llengua, va morir el setembre passat a l’Himàlaia, ara fa un any. Recuperem avui l’article de Bernat Puigtobella que vam publicar el setembre passat arran de la seva tràgica desaparició.

El fundador i màxim impulsor de la Plataforma per la Llengua, Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969) va morir sepultat per una allau que ha tingut lloc a la muntanya del Manaslu, situada a l’Himàlaia nepalesa. Independentista i apassionat de l’alta muntanya, Gasull era actualment un dels coordinadors de la Plataforma.
Martí Gasull era una persona afable, però tenaç. No sabia que fos alpinista, però no em sorprèn, en canvi, que volgués fer el vuitè cim més alt del món. El vaig conèixer l’any 2001, quan jo feia d’editor a Empúries i la Warner Bros es van negar a doblar el Harry Potter al català. A nosaltres ens convenia molt que els lectors que s’havien enamorat del món de J.K. Rowling en català poguessin sentir parlar el Harry, el Ron i l’Hermione en la nostra llengua. Des de l’editorial vam intentar demanar suport a la Rowling, però ella estava venuda, no tenia cap marge per intervenir en la política lingüística de la Warner Bros. Es va generar una moguda de correus exigint a la Warner que doblés les pel·lícules al català. Primer vam topar amb la indiferència monolitica de la sucursal que la Major tenia a Madrid; des d’allà es van fer els informes pertinents per donar a entendre als headquarters de Califòrnia que això del català era una cosa residual i folklòrica.
No coneixien els germans Gasull. El Martí i el Bernat van aparèixer un dia, convençuts de poder capgirar la situació, com si tinguessin la pedra filosofal. Des de Plataforma per la Llengua, que aleshores ja era una organització amb gairebé una dècada de feina feta, van mobilitzar gent diversa. Recordo una reunió conspirativa al Via fora de Gràcia per organitzar una gran manifestació a la Ciutadella. Els de la Warner es van arronsar una mica, van insinuar que subtitularien la pel·lícula. Però era una reacció insuficient. El Martí va encarregar un mosaic immens, que deia ‘Volem Harry Potter en català’ i que van plantar al mig del Parc perquè un helicòpter pogués capturar el missatge de tota aquella protesta. Gràcies a tota aquella acció, els nostres fills han pogut veure els films del Harry Potter, i moltes altres pel·lícules, en català.
Amb els anys me l’he anat trobant cada tardor a la festa per al Joc i la Joguina en català, que Plataforma organitza al Passeig de Sant Joan. Al llarg de tots aquests anys, Martí Gasull ha lluitat per l’etiquetatge en català, per l’ús correcte de la toponímia, per conscienciar els botiguers, per la senyalització i retolació de les carreteres, per aconseguir que les grans empreses multinacionals que operen a Catalunya siguin més poroses al català (el catàleg d’Ikea, que arriba a un milió de llars catalanes, en seria un bon exemple), etc. Encara li quedava molta feina per fer, com ara l’etiquetatge de les farmacèutiques, la normalització de la justícia, l’ús social del català en l’àmbit de l’oci juvenil. Algú haurà de prendre el relleu.
Aquest mes d’agost, en plenes vacances, em va trucar per veure’ns. Li havia arribat el meu interès per trobar punts d’entesa entre Núvol i Plataforma. Em va rebre a la seu de Plataforma, un pis de sostres alts en una finca règia de Via Laietana. La majoria de treballadors i voluntaris eren de vacances i el local, pràcticament buit, tenia l’aire de les organitzacions clandestines. Érem en ple mes d’agost i el Martí i jo havíem quedat per conspirar. Es va interessar molt per Núvol, em va fer tota mena de preguntes i em va estar escoltant una bona estona. Vam acordar de retroalimentar-nos, de fer-nos d’altaveu i retuitejar-nos. Al cap d’una setmana ja m’enviava un article d’un company de la Plataforma.
Gasull no era un líder personalista. Era un català de base que treballava en equip. Ell deia que no estava sol. I és veritat. Ens deixa una Plataforma amb 16.000 amics a Facebook i més de 9.000 seguidors a Twitter. Una organització que ha fet més pel català que certes lleis inútils que encara avui són paper mullat. Sovint em pregunto, què ens ha de salvar la llengua, si la Llei o l’Amor? Totes dues coses, em diria el Martí. Sí, d’acord, però si ara només n’hi deixés triar una, em sembla que ell em diria que l’Amor.