Obrir un forat permanent al MACBA

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) prorroga fins al 24 d’abril Espècies d’espais, una exposició comissariada per Frederic Montornés que adopta l’aparença d’un edifici fragmentat on es recreen les tipologies espacials que l’escriptor Georges Perec (París, 1936 – Ivry-sur-Seine, 1982) va inventariar al seu llibre homònim.

Inventariar els espais

“L’encàrrec partia de la necessitat d’explorar la dimensió espacial de la nostra vida. És un projecte que ha anat creixent gradualment”, ens diu Frederic Montornés. La seva exploració, feta en bona mesura a partir de la voluntat de recuperar obres del fons de la Col·lecció MACBA, va fer un tomb a partir del moment que va trobar en la lectura d’Espècies d’espais una guia per endreçar i relligar tot de materials que altrament costava de catalogar.

A mig camí entre la novel·la i l’assaig, aquesta obra escrita per Perec l’any1974, convida el lector a recórrer la vida d’un espai a un altre, des dels més privats fins a l’esfera pública. Montornés interpreta lliurement l’obra de l’autor francès i la pren com a punt de partida o «manual d’instruccions» per construir aquesta exposició. D’aquesta manera, dues grans sales del Museu es transformen en tretze espais, creats ad hoc per concordar amb els capítols en què Perec articula el seu llibre.

Espècies d’espais és un exercici de reflexió i documentació artística sobre el concepte d’espai que es planteja el muntatge d’una exposició des d’un punt de vista diferent, més enllà del cub blanc. L’accés a la mostra, de recorregut totalment lliure i sense un ordre preestablert, es fa a través de peces de Daniel Steegmann Mangrané i stanley brouwn.

La mostra concebuda per Montornès s’inscriu plenament en la línia expositiva que ha marcat el MACBA en els darrers temps, en la qual l’obra és seleccionada en funció del seu valor artístic però també per la seva virtut documental o capacitat d’exemplificar la reflexió que el comissari ens proposa. Així, hi ha peces que tenen interès en el context de l’exposició i d’altres que tenen el valor afegit d’imposar-se per la seva rotunda bellesa, independentment del lloc que ocupin en el discurs de l’exposició. No us podeu deixar perdre Londres, una fotografia d’Humberto Rivas de l’any 1978. O l’exemplar de The Art of Living, el còmic de Saul Steinberg que va inspirar La vie, mode d’emploi, l’obra magna de Georges Perec. Tampoc podeu passar per alt el quadre de Joan Hernández Pijuan, Paisatge amb Acotacions ABCD, una donació de Leopoldo Rodés. També us heu de fixar en l’obra de Gerhard Richter, titulada Passar pàgina, que ens remet a la pàgina com l’espai més íntim, segons Perec. També val la pena entretenir-se en la instal·lació de vídeo multicanal, titulada Comentaris a la ciutat pantalla, que documenta l’experiència del ciberflaneur a partir de càmeres de vigilància situades en diferents llocs del món i connectades en temps real.

Espècies d’espais compta amb una cinquantena d’obres de quaranta artistes, algunes de les quals són produccions específiques, d’altres provinents de col·leccions públiques i privades, i d’altres del fons de la Col·lecció MACBA. Les obres es presenten sense un lligam aparent, però hi ha un discurs subjacent que s’articula en els textos de presentació i en les activitats paral·leles que s’han organitzat, com ara el cicle de cinema que se celebrarà el mes d’octubre, en què els artistes Ignasi Aballi i Jordi Colomer presentaran films relacionats amb el món de Perec.

Entreu, entreu, que veureu el piset

La nova proposta de Frederic Montornés fa joc amb l’exposició Pis(o) Pilot(o), que actualment es pot visitar al CCCB. Totes dues reflexionen sobre l’espai en el seu doble vessant públic i privat. Si Pis(o) Pilot(o) ens convida a replantejar la nostra relació amb l’habitatge i a repensar-lo en relació a l’espai públic, Espècies d’espais parteix d’una sèrie d’obres d’art que, talment un «manual d’instruccions», ens ajuden a il·luminar els espais íntims i privats com aquells que pertanyen a l’esfera pública. Si Pis(o) Pilot(o) té la vocació d’articular un discurs més social i fins i tot reivindicatiu, la mostra que ha comissariat Montornés al MACBA està articulada amb una voluntat de catalogació més íntima, prenent com a punt de partida l’obra de George Perec, Espècies d’espais, que dóna nom a l’exposició. Així, si a Pis(o) Pilot(o) l’espai expositiu s’ha dissenyat com un carrer amb casetes a banda i banda, buscant els espais fronterers entre l’àmbit públic i el privat, a Espècies d’espais el discurs obeeix a la dissociació clara que Perec fa entre la part privada i íntima de l’ésser humà (la pàgina, el llit, l’habitació, l’apartament, l’immoble, el carrer i el barri), o a l’esfera pública (la ciutat, el camp, el país, Europa, el món i l’espai). És una feliç coincidència que el MACBA i el CCCB ofereixin simultàniament dues exposicions tan complementàries. Potser es podrien posar d’acord per vendre entrades 2×1 perquè els visitants puguin fer un sol recorregut per les dues mostres.

Final d’etapa: obrir un forat permanent

Dimecres es respirava un cert final d’etapa en la presentació d’aquesta nova exposició. Joan Abellà, gerent de la institució i autèntic supervivent d’un any convuls, va obrir l’acte amb una nota de dol per Leopoldo Rodés, president de la Fundació MACBA, que va morir la setmana passada en un accident de trànsit.

En la seva presentació, el comissari Frederic Montornés va fer públic el seu agraïment a Valentín Roma i Paul B. Preciado, els dos comissaris que li van fer l’encàrrec i que han marcat la línia expositiva del MACBA en els darrers dos anys. Malgrat la seva destitució fulminant arran del no-escàndol de La bèstia i el sobirà, els noms de Roma i Preciado van apareixent aquí i allà, com dos fantasmes que es resisteixen a abandonar les sales del museu.

El director dimissionari Bartomeu Marí no va assistir a la roda de premsa. Si tot va com està previst, a finals d’aquest mes se sabrà el nom del nou responsable del museu, que hauria d’obrir una nova etapa i portar nous aires al MACBA després d’aquest mig annus horribilis.

Un complement a l’exposició Espècies d’espais és la intervenció que l’artista Luz Broto ha fet a l’edifici. A l’escala de cargol que comunica la planta baixa i el primer pis hi ha practicat un forat a la paret que permet veure el món l’exterior. A la cartel·la que acompanya aquesta perforació, Luz Broto hi ha inscrit les coordenades del museu: 41º 22′ 58.548″ N – 2º 10′ 0.534″ E. Ja és un punt de partida, un senyal d’orientació ben clar i meridià que podria ser de gran utilitat a la persona que ocupi la direcció del MACBA.