La Rothko Chapel catalana té l’empremta de Sean Scully

“L’art abstracte és l’art espiritual del nostre temps”, diu el pintor Sean Scully, mentre passeja per la capella de Santa Cecília de Montserrat. Els amants de l’art contemporani amb ganes de tenir una experiència contemplativa tenen des del mes de juliol un nou espai de peregrinació alternatiu als centres massificats d’art. Qui ha posat al mapa el monestir de Santa Cecília de Montserrat ha estat precisament aquest pintor d’arrels irlandeses a través d’una proposta que fusiona art romànic i art abstracte en un diàleg sense precedents al sud d’Europa.

Igual com Mark Rothko va fer a Houston i Henri Matisse a la vila francesa de Vence, Scully (Dublín, 1945) ha creat una intervenció artística en un espai sacralitzat per provocar una “experiència de recolliment i espiritualitat”, tal com la defineix el mateix artista, considerat el principal pintor abstracte viu.

Sean Scully diu d’ell mateix que és un “lluitador” i que “porta molt endins la idea de la dimensió tràgica de la vida”. La seva pintura té una dimensió dramàtica i n’extreu el sentit de transcendència. En aquest sentit, el director del Museu de Montserrat, Josep C. Laplana, deia: “L’home és més que allò que pensa; el patiment té una altra dimensió que el fa créixer i el fa més humà”. I afegia: “Mentre muntava l’exposició [Scully] explicava el que havia sentit quan feia les pintures: ‘Aquí a baix hi ha l’home amb les seves angoixes, però miri com s’eleva’, em deia. ‘A dalt, les angoixes de l’home ja s’han dissipat i s’han convertit en una cosa que no sabem què és, però que ja no són angoixes, sinó pau i tranquil·litat'”.

L’artista, que té nacionalitat nord-americana i ha estat nominat dos cops als prestigiosos premis Turner, descriu la seva feina a l’Espai d’Art que duu el seu nom com la “més significativa i important” de la seva carrera artística. Tant és així, que ell mateix es va sorprendre dels resultats aconseguits després de deu anys de feina.

Les obres exposades a la capella –sis peces de gran format, tres frescos, vuit vitralls, quatre canelobres i tres creus de cristall– han estat concebudes, en la seva majoria, per ser contemplades en aquest espai i mostren les lluites interiors del mateix Scully. El dolor i l’angoixa per la mort del seu primer fill de sis anys i la seva mare –vinculada a Santa Cecília perquè era cantant de professió– es fan palesos entre els colors foscos i imponents d’obres com Doris Nyx, dedicat a la deesa grega de la nit en record del seu fill, i Holly, en memòria de la seva mare.

La primera de les obres que va elaborar per a Santa Cecília és precisament Holly, una interpretació personal de les catorze estacions del Via Crucis. La peça de gran format mostra catorze finestres que evoquen els diferents passatges evangèlics en clau abstracta i amb una gamma de colors que va des dels grisos, blancs i blaus freds als taronges, vermells, granes i negres.

Igual que Rothko, Scully concep la pintura des del drama i mostra el seu patiment per les vores i extrems de les seves obres, les quals, a base de línies horitzontals i verticals, condensen tota l’energia gestual de l’expressionisme abstracte i el minimalisme nord-americà. Així, Scully, reafirmant la seva voluntat de destruir els extrems que separen les persones, assenyalava: “A la meva obra, les vores són molt importants. La meva contribució a la pintura abstracta són les vores i la musicalitat. A les vores hi ha el sentit de la humanitat, el misteri i la puresa”.

A banda de les obres més fosques, a la capella no hi falten els blaus mediterranis per celebrar la vinculació que l’artista ha observat que Catalunya té amb el mar i la natura.

Tres àmbits, tres sensacions

El pintor expressionista ha suggerit una sensació per a cadascuna de les tres zones de la capella. La primera àrea és la més fosca i mostra quadres imponents, com el citat Doric Nyx que, amb “el seu semblant auster i seriós, amaga la tragèdia que evoca l’espectre que hi ha en la condició d’èssers humans”, tal com explicava ell mateix.

A l’espai central, on es troba l’altar, l’artista ha escollit tonalitats més càlides i vermelles i dóna especial importància als colors primaris. En aquest àmbit, destaca el quadre Cecília, en què parla de la transformació entre allò físic i la música. A les finestres de sota el quadre, els colors són més durs i més matèrics, mentre que a la finestra de dalt de la mateixa peça, hi ha una connexió amb la dimensió espiritual molt intensa. En relació a això, Scully afirmava: “La part de dalt és més abstracta i lliure”.

Amb estudi a Nova York, Munic i també a Barcelona des de 1994, l’artista va tenir una experiència intensa a Montserrat després de la mort de la seva mare el 2005, i va iniciar una bonica amistat amb el pare Josep C. Laplana, que els va dur a somiar en una intervenció a la capella que deu anys després ha vist la llum.

El mateix Scully li deia al pare Laplana que no volia tocar res, solament posar aire acondicionat i treure les humitats: “Tenia molt interès en el fet que l’església seguís sent una església”, explicava el director durant la presentació del projecte que va obrir portes el 30 de juny, coincidint amb els 70è aniversari d’Scully.

L’obra del pintor expressionista, que es pot trobar en les grans col·lecions del món, des del Metropolitan Museum of Art, la Tate Gallery o el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, reflecteix un gran contingut místic i poètic, que beu musicalment del compositor pare del minimalisme sacre, Arvo Pärt. Tan gran és el vincle que sent l’artista amb el compositor minimalista estonià que, al final del recorregut que proposa l’audioguia de l’espai, es pot gaudir de la seva versió “Pare nostre” cantada pels escolanets de Montserrat.

Així, Scully afirmava: “La meva obra presenta quadres amb horitzons entre el mar i el cel i, per descomptat, allò abstracte es basa en la repetició, com passa en la música de Pärt”. De religiós, l’artista se’n sent de forma relativa, i és que amb la seva intervenció no busca promoure una fe, sinó que, per ell, la religió és l’unió de l’ésser humà: “Trencar marges i fronteres; unir. L’art no és violència ni guerra, com deia Picasso”.

La inauguració de l’espai es va convertir en una efemèride per Montserrat i per l’artista, que va venir acompanyat d’amics arribats dels Estats Units i de la Xina. Scully proclamava efusiu que el seu fill de set anys li ha donat una nova oportunitat vital que ha fet retornar els verds a la seva paleta artística, com es pot comprovar en els frescos que ha fet per la capella romànica, emulant també la feina que Giotto va fer a diferents basíliques durant el Renaixement.

Amb aquest projecte, que paral·lelament ha donat a llum el nou Institut d’Art i Espiritualitat de Santa Cecília de Montserrat, l’artista s’ha volgut desmarcar dels principals problemes que tenen els dos referents més propers de l’Espai d’Art Sean Scully, no amb un esperit competitiu, sinó de millora. En aquest sentit, l’artista lamentava la mala conservació de les pintures de la capella Rothko, a causa de la gran foscor de les peces i la sensació de depressió que evoquen. D’altra banda, també va denunciar les limitacions horàries a l’hora d’accedir a la capella Matisse i també va observar que el pare del fauvisme potser es va limitar a concebre la seva obra com una mera decoració de l’espai.