La literatura a l’aula

El número de febrer de Serra d’Or dedica un dossier a la literatura a l’aula: un recull de quatre articles sobre com emprendre la tasca d’educar en la literatura a l’ensenyament secundari obligatori i batxillerat.

Tatuats per la literatura

A les escoles, a part de transmetre coneixements literaris de forma i de context, cada cop s’aposta més per transmetre el plaer de llegir. Marta Nadal troba un problema en aquest plantejament: “Enmig d’aquesta tasca ingent, amb poques hores de classe i amb una diversitat d’alumnes considerable, hem perdut un dels objectius més importants: la lectura com a acte creatiu”. I la literatura, per a ella, és això: un acte de creació que fem conjuntament amb l’escriptor.

Segons Marta Nadal, la clau per transmetre “aquest interès per la literatura, el plaer de llegir, s’aconsegueix des del text mateix i a partir de les complicitats que es van creant amb el lector”. Això planteja als professors un repte difícil, perquè han d’aconseguir que els nens s’interessin per aquella lectura tant com a ell li ha pogut interessar: “L’èxit de la lectura […] es deurà a l’habilitat del professor, de la persona que, abans que els nois i les noies, ha estimat aquella obra i l’ha pensada per a cadascun d’ells i cadascuna d’elles”.

La literatura a secundària i la formació de lectors literaris

Pere Martí reflexiona sobre les preguntes que –encara– es fan al voltant de la literatura als plans d’estudis de l’educació secundària (lectures obligatòries o optatives, clàssics o literatura infantil i juvenil, qui les ha de triar, si es poden complementar amb activitats extraescolars…) i admet que hi ha polèmiques que no s’acaben de tancar. Ell es demana amb quins objectius es trien, les lectures, i de quina manera es treballen per assolir-los. Tot i que la presència de la literatura a les escoles “no ha estat mai qüestionada”, la diversitat d’opinions està servida.

Repassant les iniciatives més recents marcades per l’Administració o pel Departament d’Ensenyament i les diferents postures adoptades pels ensenyants, Martí parla de les fissures sorgides de la planificació dels plans educatius i la proposta de determinades lectures que considera poc encertades. Hi veu el perill de reduir els textos literaris “a una tipologia textual més”. Per aquesta raó dóna tanta importància a la tria de les lectures i a la manera de treballar-les, amb implicació real i fomentant el debat entre els alumnes, perquè l’objectiu de qualsevol professor de literatura del segle XXI és “formar lectors literaris”.

La tradició literària. La literatura catalana al batxillerat

Lluïsa Julià denuncia en el seu article a Serra d’or el fet que les lleis educatives —i en concret, la llei Wert—, lluny de ser “un model modern educatiu, consensuat i estable, un model modern no polititzat, no ideològic”, n’imposen un que “torna a posar més que mai la població al servei dels interessos polítics”. En el cas de la llei Wert, doncs, l’objectiu es feia diàfan: españolizar a los catalanes, a través de la “jerarquització de les cultures de l’Estat espanyol […] que comportava com a conseqüència la pràctica desaparició de la matèria de literatura al batxillerat”. En altres paraules, que l’assignatura de literatura catalana fos relegada a una matèria de “lliure configuració autonòmica”. Davant d’aquests fets, els professors Clara Soley i Antoni Dalmases van impulsar un manifest en què es van adherir molts professors i personalitats del món de la cultura.

Les retallades dels plans docents han provocat que les matèries dedicades a l’estudi a la llengua i a la literatura s’hagin vist reduïdes. “Durant dècades s’ha mantingut sense modificacions l’enfocament cronològic i sociològic de la literatura catalana”, explica Julià, i afegeix que no s’han ofert “prou instruments nous al professorat per a integrar les noves disciplines que han produït dins els estudis literaris en l’últim quart de segle”. Julià considera que ser professor de literatura significa saber satisfer aspectes com la relació entre la llengua de producció i la seva literatura, el coneixement de la pròpia tradició literària o les relacions entre les diverses literatures que ofereixen les obres, per exemple. Però també coincideix a afirmar que “engrescar en la lectura és sens dubte una de les claus de l’èxit”.

Poesia més enllà de l’aula: els itineraris de la paraula

Finalment, Eusebi Ayensa reivindica el paper de la poesia a les aules: “Cada cop és més estesa entre els docents la convicció que, en el món actual, sotmès als dictats de les noves tecnologies, la poesia ha de buscar nous aliats per a seguir mantenint la seva ja per si minsa presència en els plans d’estudi”. Com es pot fer créixer aquesta presència? Ayensa proposa al seu article algunes possibilitats que s’ofereixen al pla docent per fer despertar l’interès per la poesia.

Un bon exemple d’aquestes possibilitats són les rutes literàries i, concretament, les que ofereixen —entre moltes altres rutes, com la de Joaquim Ruyra a Blanes o la de Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant— les fundacions Josep Pla i Jacint Verdaguer, “que des de fa anys malden per apropar els joves als espais que inspiraven algunes de les obres més significatives del solitari de Llofriu i del genial poeta de Folgueroles”. Una altra possibilitat és la guia historicoliterària d’Empúries, amb la qual es ressegueix la història d’aquest emplaçament grec a partir de les obres que alguns escriptors més rellevants de la literatura catalana li han dedicat.