Isabel Griñó, in memoriam

La setmana passada va morir Isabel Griñó a l’edat de 56. Membre activa de Barcelonactua i professora de llengua catalana en un institut, la Isabel era una de les dinamitzadores de la cadena d’intercanvi de llibres i sempre estava disposada a apadrinar quilòmetres de curses per alguna causa solidària. Teresa Pintó, membre de BAC, la recorda Núvol.

Barcelonactua és una xarxa que vol fomentar la solidaritat horitzontal i crear comunitat virtual i presencial, fent que la Barcelona dels valors sigui possible. Aquesta setmana BAC, que és el nom amb què es coneixen els seus membres, va sofrir el mal tràngol de perdre una persona molt estimada, la Isabel Griñó, que moria massa jove després d’una llarga lluita contra la leucèmia.

Isabel Griñó, professora de llengua catalana d’un institut és un clar exemple de tota l’amalgama d’activitats, sentiments, actituds i accions que es generen al voltant de BAC. El seu perfil indica quines són les seves aficions: ‘Passejar, conversar, llegir, cinema, viatjar i ajudar tothom qui pugui’. Gran lectora, participava en la cadena d’intercanvi de llibres, que té lloc el primer dimecres de cada mes al bar Mauri, on tothom porta llibres que li han agradat i els intercanvien amb d’altres. Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach, Vida privada de Josep Maria de Sagarra, The Bookseller of Kabul d’Asne Seierstad, Leviatan de Paul Auster, La dona veloç d’Imma Monsó o L’altra de Marta Rojals, van ser els darrers que la Isabel va intercanviar. Però la malaltia va rebrotar i a l’estiu, un divendres quan tenia una bossa de roba preparada per un mercadet solidari al Convent de Sant Agustí, la notícia li va caure com un gerro d’aigua freda.

Enmig del tractament, quina era la seva actitud i quina la de BAC? Ella apadrinava quilòmetres de curses per alguna causa solidària, intentava tornar personalment els llibres que encara tenia a casa (‘He començat Vida privada, que és del Francesc’), i felicitava aniversaris o l’any nou. El seu darrer post a l’àgora va ser per felicitar la Clàudia: ‘Moltes felicitats tant per avui com per tot l’Any 2014′, fa dos mesos. Les persones de BAC que la coneixien l’escrivien, la visitaven, es preocupaven per ella, l’animaven i un bocí de cadascun d’ells es va fondre el 19 de març. Tots van coincidir que l’actitud positiva és un patrimoni virtual i presencial de bac, i un exemple que dóna forces per continuar actuant. La Isabel mai va perdre el somriure. BAC mai va perdre l’esperança. La Isabel deia que lluitava per tornar aviat a ser a BAC i molts vespres s’adormia amb l’ipad obert a la pàgina de BAC. ”Vaig seguint les infos de BAC i me n’alegro molt del nou local del Raval, al carrer Om’.

El 2014 havia de ser el moment del retrobament, i quan semblava que estava de nou a punt de superar la malaltia, la leucèmia va reaparèixer, i aquesta vegada ja no va marxar. El 19 de març els bacs van rebre el missatge de la seva germana Mercè amb la mala notícia de la seva mort.

Quan un membre de Barcelonactua desapareix, la comunitat plora, acompanya, abraça i acomiada amb tristesa perquè són una gran família (de 10.000 membres), però també adopta l’exemple, el coratge, l’empatia i el somriure sempre positiu de la persona que ja no hi és, com un testimoni que cal preservar i continuar, com estímul per fer de Barcelona, un món millor, més solidari i en definitiva, més feliç.