Els Pérez de Rozas. Cronistes gràfics de Barcelona

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) presenta a la seva seu una exposició antològica dedicada a la saga de fotògrafs Pérez de Rozas, uns dels principals cronistes gràfics de la Barcelona del segle XX.

L’Arxiu fotogràfic de Barcelona té una rellevant tasca com a dipositari i divulgador del patrimoni fotogràfic barceloní. La seva modesta però molt activa sala d’exposicions ha presentat darrerament diverses exposicions de les quals ens hem fet ressò des del deigital de cultura. Recordem només les més recents dedicades a “El Daguerrotip” o “Antoni Capella. Un fotògraf de societat”.

Ara és el torn de l’”Exposició Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”, dedicada a una família que va exercir el fotoreportage a Barcelona durant més de mig segle. I que ha aportat al fons de l’Arxiu més de 600.000 dels 3 milions de imatges que custodia. Es tracta, doncs, del fotògraf de la casa.

L’exposició té dos complements excel·lents, per a mi tant o més rellevants que les mateixes fotografies que s’exhibeixen a la sala, el llibre catàleg que s’ha editat i un portal digital.

Pel que fa al llibre, quatre excel·lents articles fan un dibuix molt complet de la trajectòria dels Pérez de Rozas. En el primer, el periodista Emilio Pérez de Rozas, nét de l’iniciador de la nissaga, entra en els detalls de la seva vida quotidiana i familiar. En segon lloc, els comissaris de l’exposició i grans especialistes en fotografia històrica, A. Antebi, T. Ferré i P. Gonzalez, situen el treball i la trajectòria professional dels Pérez de Rozas en el context històric i social de l’activitat fotoperiodística del seu temps. En el tercer, Jordi Calafell ens presenta el programa municipal “Crònica Gràfica” en el que va col·laborar activament Pérez de Rozas juntament amb altres destacats fotògrafs de l’època com J.M. Sagarra, P.L. Torrents o J. Domínguez. Del 1931 al 1990, “Crònica Gràfica”, va encarregar-se de constituir una col·lecció de més de 60.000 imatges sobre la vida de la ciutat i va ser l’embrió de l’actual AFB. Finalment, en el quart, Xavier Antich, a partir del comentari d’algunes de les imatges, fa una anàlisi més teòrica del treball de Pérez de Rozas i el situa en el context de l’evolució dels estils fotogràfics de l’època.

Destacaré només alguns dels aspectes més significatius de tota aquesta rica informació que els interessats en la fotografia històrica faran bé de consultar. El fundador de la saga, Emilio Pérez de Rozas arriba, als deu anys, a Barcelona, l’any 1903, com a conseqüència de la decadència econòmica d’una família benestant de la burgesia madrilenya. Aquí, de molt jove s’introdueix en els mitjans periodístics i als vint-i-un anys ja treballa com a fotoreporter. Arran de la cobertura dels treballs sobre l’Exposició Universal del 29, l’any 22 ingressa al cos de funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i inicia així una trajectòria que continuarà, ininterrompudament, amb diferents formules contractuals. El més rellevant és que durant molts anys les fotos dels Pérez de Rozas sobre l’activitat ciutadana alimentaran els fons dels arxius municipals.

Crea diferents estudis fotogràfics amb la col·laboració de la seva dona Consuelo i dels seus germans, primer, i dels seus fills, Pepe Luis i Carlos, després, que formen així tots plegats una mena de clan fotogràfic. Una empresa familiar que els permet oferir als seus clients, a la premsa gràfica i a diverses institucions públiques un servei de primera fila. Compta, també, amb diferents fotògrafs que poden cobrir les diferents posicions d’un mateix acte, un laboratori que treballa sense aturades a càrrec del germà Manolo, una administració de la qual s’encarrega la dona, Consuelo, i un servei de missatgeria a càrrec dels néts. En resum, un model d’estudi fotogràfic amb un fort potencial i capacitat de servei que genera fidelitat entre els clients.

Un aspecte molt particular dels Pérez de Rozas és que la seva activitat, amb períodes de major o menor dificultat, no s’atura mai i resisteix els canvis polítics que la societat i la política catalanes van experimentant. La família era més aviat conservadora, però va saber navegar, amb alguns accidents, això sí, en els convulsos períodes de la República i la Guerra Civil. Va treballar per l’Ajuntament d’esquerres, la Generalitat republicana, la premsa col·lectivitzada i fins i tot per la CNT. Després de la Guerra, amb l’arribada del nou règim franquista i la depuració política de la majoria dels fotoperiodistes en exercici, el seu paper va ser encara més destacat. Però el cert és que en tot moment varen ser fidels a l’exercici de la professió, que era per a ells un vocació inalienable.

Entrant ja en el contingut de l’exposició, hem de dir que presenta 123 fotografies, la majoria còpies d’època i d’autor, agrupades en tres àmbits temporals: – La República, – La Guerra Civil i – El primer franquisme. S’exhibeixen també exemplars de premsa de l’època amb fotografies dels Pérez de Rozas i finalment 600 fotografies que es visualitzen en tres plataformes digitals interactives ubicades en els tres àmbits expositius.

Aquest és el segon punt molt rellevant al qual em referia a l’inici d’aquesta crònica i que enllaça plenament amb una de les tasques del l’Arxiu: la màxima difusió dels seus fons. En les pantalles interactives es presenta aquesta àmplia col·lecció de fotografies, la majoria inèdites, consultables a través de pantalles tàctils. El material, ordenat per àmbits temàtics, mostra sèries fotogràfiques d’un mateix esdeveniment d’actualitat, cosa que permet contextualitzar millor la forma de treballar dels reporters gràfics a peu de carrer. Per això s’ha respectat l’estructura dels reportatges tal i com mostren els originals conservats a l’AFB.

Aquesta nova dimensió expositiva és cada dia més freqüent i l’Arxiu s’hi ha incorporat amb gran força perquè, a més del que acabem de comentar, l’exposició té una versió web que permet a tot el públic accedir des de qualsevol lloc al conjunt dels fotoreportatges dels Pérez de Rozas presentats en les pantalles interactives i també a una selecció dels materials fotogràfics exposats als murs de la sala. Aquesta versió en línia de la mostra incorpora, com a novetat, l’intent de vincular memòria històrica i noves tecnologies a través del “crowdsourcing”. En efecte, els usuaris que ho desitgin poden col·laborar, aportant informació de primera mà a cadascuna de les fotografies i millorant la seva descripció. En aquest sentit, el web constitueix una nova dimensió contemporània de la “Crònica Gràfica”, oberta a la participació de tothom.

La qualitat tècnica d’aquest portal és excel·lent, permet una navegació molt fàcil i les imatges es presenten a una considerable resolució que en permet augmentar sensiblement la definició i apropar-nos als seus detalls.

Trobo que aquesta és una iniciativa magnífica perquè el seu contingut romandrà després que l’exposició tanqui portes i segur que donarà a conèixer molt més àmpliament el material custodiat per l’Arxiu que així s’obre de veritat a tot el públic interessat i no es limita als historiadors i especialistes que acudeixen a consultar-lo presencialment a les sales del centre.

Recomano ferventment la navegació per aquesta pàgina que permet gaudir còmodament d’una veritable lliçó de més de cinquanta anys de la història gràfica de la nostra ciutat, en la qual es nota la magnífica tasca dels comissaris i organitzadors de l’exposició.

Trobareu més informació i obra dels Pérez de Rozas en aquest enllaç de l’arxiu digital Fotografia a Catalunya.