La Escocesa: fàbrica de creació

La Escocesa es troba al bell mig del barri del Poblenou. No és un espai d’art qualsevol. Ni molt menys. Aquest centre de creació situat al carrer Pere IV forma part d’un antic complex industrial dedicat a l’elaboració de productes químics per a la indústria tèxtil, construït l’any 1852.

Els propietaris més importants del complex van ser Johnston, Shields & Co, de Newmiln, Escòcia. D’aquí el nom de la fàbrica, que encara es conserva actualment. Entre 1894 i 1984, es fabricaven sobretot cortines. I des del 1999 s’ha convertit en un punt de trobada d’artistes residents a Barcelona. Els edificis fabrils que fins aleshores estaven quasi abandonats, ressusciten sobtadament i tornen a ser l’ànima del barri. Abans, ho havia estat com a centre neuràlgic pels treballadors de la Catalunya industrial dels segles XIX i XX; ara, ho és pels artistes.

Darrerament, el centre va patir en primera persona el boom immobiliari. L’any 2006 l’empresa Renta Corporación va adquirir els terrenys amb la finalitat d’enderrocar-los i construir-hi oficines i vivendes. La immobiliària va pactar amb els artistes el desallotjament de la fàbrica l’any següent. El complex fabril, doncs, va quedar totalment buit.

Però el mateix any, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un pla de renovació de l’espai, de 2.400m², i va catalogar el recinte de La Escocesa com a Patrimoni Industrial. A més, el va incloure dins el programa Fàbriques de creació. Al 2008 l’Ajuntament va cedir la gestió provisional de l’espai a l’Associació d’Idees, el grup d’artistes de diverses disciplines que tenien una llarga història de treball regular a la fàbrica. Aquesta mateixa associació és la que avui continua autogestionant l’espai.

El funcionament és molt simple: es paga una quota de 100 euros mensuals, que conformen aproximadament el 60% del pressupost del centre. A més, a partir de l’any 2011, l’Ajuntament manté amb La Escocesa unes subvencions anuals per donar suport a les activitats del centre –com els Tallers Oberts, activitats amb els veïns, workshops, exposicions…- i a diverses tasques de manteniment. Aquesta quantitat, forma el 40% restant, que actualment es situa en els 19.400 euros.

“El paper de l’ajuntament és gran i petit. Gran en el sentit que ens cedeix l’espai i ens destina una subvenció per organitzar activitats relacionades amb l’art, apropar-la als barcelonins, i petit, perquè podem gestionar-la nosaltres de manera més directa”. Aquestes són les paraules de l’artista visual Diego Mallo, resident a La Escocesa des de fa dos anys. La majoria dels artistes valoren molt que es permeti l’autogestió de l’espai, perquè creuen que la direcció natural de la gestió de La Escocesa fa sorgir idees molt interessants entre els residents. Mallo afegeix que “quan la inversió pública és menor, com en temps de crisi, l’autogestió permet treballar amb una certa folgança encara”.

Quins objectius té aquest centre? La producció artística dels residents en els diferents espais de La Escocesa és el més important. D’aquesta manera, també intenten impulsar un programa d’intercanvi amb altres espais nacionals i internacionals, a més d’afavorir la difusió i promoció del treball artístic en galeries i altres centres d’exposició. Junts sumen més. I és molt més important en aquests temps de crisi. Els 23 tallers, d’entre 25 i 30 m², acullen prop de 30 artistes que nodreixen la seva producció artística convivint en comunitat. I, a part de fomentar la participació activa dels artistes a l’associació, es creen noves i millors xarxes per donar-se a conèixer.

Un bon exemple de les activitats que s’organitzen a La Escocesa és el I Festival de murals, celebrat el passat mes de novembre. Diversos artistes especialitzats en l’art del graffiti van poder pintar en els murs d’aquest complex fabril i, a més, hi va haver una jornada de portes obertes, on els veïns del barri i el públic en general van poder veure el resultat del festival. La interacció per als escocesos també és molt important, i per això intenten que les seves propostes sempre estiguin obertes a tothom.

I quina és la manera d’accedir a un d’aquests tallers? Mitjançant les convocatòries, obertes durant tot l’any. Les residències poden ser com a mínim d’un mes i com a màxim de sis, segons el projecte a desenvolupar. La designació dels tallers es fa de la mà d’un jurat extern, per garantir la independència de la tria. Per exemple, en les dues darreres seleccions hi van participar els artistes Javier Mariscal i Antoni Miralda. Segons el director de La Escocesa, Kike Bela, “d’aquesta manera s’enforteixen els llaços dels artistes amb el món professional de les arts visuals”. A més, el coordinador de Fabra i Coats i del projecte Fàbriques de Creació, Sergi Díaz, afegeix que “per a que hi hagi vitalitat a la fàbrica, els espais no han de ser fixos ni estables per un artista, hi ha d’haver convocatòries obertes per optar als diversos espais de treball”.

A més, a La Escocesa també hi conviuen artistes d’altres països. La mobilitat internacional és un dels altres punts importants per a l’Associació. Es nodreixen, doncs, a través d’una doble via: per la participació comuna d’artistes d’aquí, però de vegades també enfocant la seva trajectòria a l’estranger. D’aquesta manera, la presència d’artistes de fora d’Espanya fa que la convivència encara sigui més fructífera.

I quina és la situació actual de La Escocesa? Avui, l’Associació d’Idees continua tenint l’acord anual amb l’Ajuntament per la cessió de l’espai i un altre conveni per l’aportació d’una subvenció anual. Aquesta fórmula es mantindrà fins la remodelació definitiva de l’espai. El consistori té en ment un Projecte d’Inversió Municipal (PIM) per a l’edifici, tot i que aquestes obres no tenen una data fixada. De moment, però, només està aprovat un projecte arquitectònic d’adequació: se saben els costos que suposarà, però no quan es podrà fer aquesta inversió. En finalitzar l’adequació, s’obrirà una nova convocatòria per presentar diferents propostes de gestió de l’espai. L’Associació d’Idees s’hi pot presentar, però no té garantida al 100% la seva continuïtat. En aquest sentit, Kike Bela assegura que “nosaltres no podem exigir ni canviar res, perquè els edificis són seus i en darrera instància són ells els que poden actuar”. Però l’opinió general és que si aquest model ha funcionat correctament, s’hauria de mantenir. Per això, Sergi Díaz opina que “són aquestes entitats les que coneixen millor el dia a dia dels artistes i la seva realitat, per tant és millor que tinguin un alt grau de participació”.