Pep Torn. Una biblioteca per a Europa

Prop de 1.200 persones d’uns 60 països diferents trepitgen anualment la biblioteca de l’European University Institute (EUI), a Florència. Amb més de 600.000 llibres a les seves prestatgeries, aquest equipament és un far de gran potència per a investigadors, doctorands, postdocs i professors d’arreu del món que arriben a la ciutat italiana per elaborar la seva recerca. Des de l’octubre, la biblioteca de l’EUI està dirigida per un català, Pep Torn, que ha agafat les regnes d’aquest espai amb una maleta carregada de projectes. Conversem amb ell sobre els reptes de l’equipament, el paper de les biblioteques universitàries, el potencial de Catalunya i altres temes.

Fa poques setmanes has assumit la direcció de la biblioteca de l’EUI, però abans ja havies passat per altres equipaments universitaris a Catalunya. Com has arribat fins aquí?

Vaig començar el 1998 treballant a les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aleshores s’havien apuntat al carro d’un canvi de model als anys 90, en què es prioritzava el servei que donaves a l’usuari per davant de la gestió de la col·lecció. Aquesta va ser una de les claus de la feina que vaig fer després a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ara a l’EUI. Fins al 2007 vaig estar al campus de Terrassa de la UPC. Aquest és un campus molt multidisciplinari, fet que era molt positiu perquè a la biblioteca treballàvem amb enginyeries molt diverses i això et dóna una visió molt àmplia.

Després de la UPC vaig passar a la UOC, que té un model de biblioteca molt particular i únic del qual no se li ha sabut treure el suc que mereix. En el seu moment va ser un model pioner, que estava pensat per arribar on eren els estudiants i no perquè ells arribessin on era la biblioteca. I això es va aconseguir. Allà vaig treballar per professionalitzar més els serveis, sobretot en la part d’investigació, i perquè la interacció i la feina amb l’usuari final fos sobretot a través del seu professor.

Per què era tant característic, el model de la UOC?

Ara és molt més normal, perquè han passat els anys, però quan es va muntar la biblioteca el 1995 o 96, l’equip va optar per capgirar-ho tot. Van decidir que no tindrien un espai físic central i que treballarien digitalitzant al màxim la col·lecció. En aquella època era una opció molt arriscada, fins al punt que quan es negociava amb proveïdors per aconseguir accessos a col·leccions digitals no es plantejava que alguns usuaris hi arribarien des de l’ordinador de casa seva, perquè l’únic cas era el de la UOC. Va ser una biblioteca molt pionera que després no hem sabut lluir.

Una altra de les virtuts de la biblioteca, i això sí que va ser més durant la meva etapa, era el fet de virtualitzar els recorreguts pels prestatges de l’espai. Vam intentar que tota la informació que obtenia l’estudiant en aquesta ruta virtual fos la que aconseguiria si estigués físicament a la biblioteca. Així, s’incorporaven enllaços de Viquipèdia sobre l’autor i escanejàvem les cobertes dels llibres perquè vam descobrir que els usuaris, habitualment, se les miren i a vegades decideixen si agafen un títol en funció de la portada. També escanejàvem el sumari, perquè és una part molt consultada abans d’agafar un llibre, i incorporàvem núvols de paraules que els lectors feien servir per definir cada títol.

Fa pocs dies has aterrat a Florència per encarregar-te de la direcció de la biblioteca de l’EUI. Com definiries aquest equipament?

És una biblioteca més tradicional que la de la UOC i té 600.000 llibres, que és una barbaritat en termes d’una sola institució. La biblioteca és molt gran i els títols ocupen molt espai. En aquest sentit, té un cert aire previ a la transformació que va fer la UPC que comentava abans, en què es buscava que la biblioteca fos un espai on els usuaris en treguin el màxim profit i no tant on els llibres tinguin la màxima rellevància. Ara bé, la col·lecció de l’EUI és única a nivell mundial. Se centra en quatre disciplines: Economia, Història, Dret i Sociologia i Ciència Política. Totes quatre es focalitzen sobretot en l’àmbit europeu i el desenvolupament d’Europa.

Quin és el perfil de públic que accedeix a la biblioteca?

L’EUI té pocs estudiants, perquè la selecció és molt exigent. Tota la col·lecció està a l’abast d’unes 1.200 persones. Bàsicament, la gent ve aquí a fer un doctorat. Aquests representen més del 50% dels estudiants i provenen d’uns 22 o 30 països. En paral·lel, l’EUI té el programa Max Weber, que està destinat a postdocs (persones ja doctorades) perquè puguin continuar la seva investigació en algun àmbit. A més, hi ha l’Institut de Ciència Avançada Robert Schumann, que és el que té una visió més europeista i també acull estudiants de doctorat, però són més internacionals. Finalment, a la biblioteca també vénen els professors de l’EUI.

Quines diries que són les particularitats de la biblioteca?

La biblioteca funciona molt bé i sap ser una molt bona biblioteca en termes de continguts per als seus usuaris. A banda de les quatre disciplines que he mencionat abans, també té una cinquena pota centrada en l’europeïsme. Aquestes cinc disciplines tenen un information specialist, que és un especialista de cada àmbit que coneix molt bé tots els recursos i serveis de la biblioteca. Una particularitat molt interessant és que aquestes persones no són bibliotecaris que han après sobre aquell tema, sinó que són doctorats o grans especialistes d’aquella matèria. Això fa que l’usuari final, a través d’aquestes persones, tingui un front office espectacular.

Quins projectes vols implementar des de la direcció de la biblioteca?

Normalment, els projectes de la biblioteca es desenvolupen al llarg de quatre o vuit anys. Ara treballo amb la idea de tenir deu projectes que voldria posar en marxa. Un d’aquests està forçat per la situació de l’EUI. L’institut està distribuït entre unes quantes vilas, com en diuen aquí a Itàlia. Alguns estudis es veuen forçats ara a moure’s i les persones d’aquests instituts no volen estar més lluny de la biblioteca. Un dels principals projectes és aconseguir que aquest grup de professorat i investigadors puguin accedir de forma electrònica a tota la informació que necessitin del catàleg de la biblioteca. A més, treballarem perquè es puguin enviar documents a aquests instituts amb un bon sistema de distribució de llibres, però també que les persones de la biblioteca es trobin amb ells si els necessiten.

Una altra de les idees que tinc en ment és aconseguir que el resultat de les investigacions de l’EUI estigui més disponible a través de plataformes d’accés obert. També vull treballar perquè l’estudiant guanyi espai a la biblioteca, és a dir, que sigui més un lloc per l’usuari que no tant pels llibres. L’edifici es troba en un espai privilegiat amb unes vistes magnífiques de la Toscana, però ara només hi ha dos llocs per estudiar. Voldria convertir l’espai perquè hi càpiguen més estudiants. A tot això, un altre dels projectes que hauria de tenir la biblioteca és oferir serveis específics de molta qualitat per als exalumnes. L’EUI és un institut de molt prestigi, i per aquí hi ha passat gent que actualment té càrrecs de molta responsabilitat. Voldria articular una sèrie de serveis perquè puguin accedir a la col·lecció també de forma virtual, en la mesura del possible.

Quina és la situació de les biblioteques universitàries catalanes, en comparació amb les de la resta d’Europa?

El servei de biblioteques universitàries de Catalunya és propi d’un país amb molta alta investigació. Tenim unes col·leccions i uns serveis per donar suport a l’investigador de molta qualitat. Encara que soni al típic discurs, la veritat és que els recursos són el factor que varia més. No són els mateixos que els que tenen Holanda o Dinamarca i, a més, allà no es discuteixen tant. A Catalunya els dubtes sobre els recursos són una constant. Aquest és el principal problema de les biblioteques universitàries catalanes.

Això també està lligat al fet que la crisi econòmica ha arribat en un moment de canvis importants. L’última gran transició de paper cap a electrònic està passant davant dels nostres ulls, però les biblioteques universitàries catalanes no estan en el seu millor moment per aquesta dificultat de recursos. Una transformació d’aquest tipus necessita una política i uns recursos clars cap a una direcció.

Des del teu punt de vista, quina és la situació de les biblioteques universitàries en relació amb la resta de biblioteques de Catalunya? Són les grans oblidades?

Encara hi ha un gran projecte per fer a Catalunya en relació amb les biblioteques públiques i universitàries. És una d’aquestes coses que no ens n’adonarem quan la tinguem feta, però veurem que no era tant complicat i que era molt necessari. Si volem ser competitius en la societat de la informació i aplicar els models del nord d’Europa per orientar la societat a desenvolupar coses, i no només produir-les, tota la xarxa ha d’estar unida. La separació entre l’escola i la universitat encara és molt gran. Falta diàleg, com també entre la biblioteca pública i la universitària, tot i que els últims anys s’han començat projectes interessants.

Acostar el món universitari a través de les biblioteques escolars i públiques és una possibilitat fantàstica, i això no s’ha fet. Un altre projecte encara per fer és la fusió de tots els carnets de les biblioteques en un de sol. Aquí encara tenim una oportunitat espectacular.