Eliseu Climent: “El món econòmic ha descobert que l’anticatalanisme li ha sortit car”

Eliseu Climent ha descrit amb optimisme, a l’Estira la llengua! de ràdio Nacional d’Andorra, el futur dels Països Catalans en clau de cohesió social econòmica i cultural. Veu com el País Valencià es gira d’esquena a l’anticatalanisme i treu ferro a les últimes manifestacions contra la figura d’Estellés o el president de l’AVL. També explica com n’és d’ambiciós el projecte d’Espai de Comunicació, que vol forjar un grup mediàtic centrat en els Països Catalans com a unitat econòmica i cultural.

Eliseu Climent és un nom històric dels Països Catalans. Comença a destacar com a activista al final del franquisme; funda l’Editorial 3i4, pionera en llibres en català; participa a la fundació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); llança la revista d’informació general “El Temps” i participa en la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Però últimament ha passat el relleu al capdavant d’”El Temps” i d’ACPV. Però és taxatiu davant de qualsevol mena de sospita: “No em jubile de res. És exactament a l’inrevés”.

L’incansable Climent segueix supervisant el seu terreny però s’ha abocat molt enèrgicament a un projecte de gran envergadura, crear el que anomena un “espai de comunicació”. La idea és crear un grup de mitjans de comunicació que vertebri un territori de 14 milions d’habitants. I, en aquest sentit, dóna un altre titular: “S’ha acabat la història del país petit. Som com Holanda, o som més que Àustria, que Bèlgica, que Dinamarca, que Noruega, que Suècia, etcètera”. La idea és rellançar la revista “El Temps”, que està viu un procés de reestructuració accionarial i de funcionament. De moment explica que ja s’han signat acords amb “The Economist” i “Der Spiegel” i que a principi del 2014 s’obrirà un portal web d’informació econòmica autocentrada en els Països Catalans. I diu que després en vindran un de política, un de cultura, un de medi ambient, un de gastronomia, un d’esports… “fins a tenir un portal que abrace tot el país amb gent treballant-hi des d’Andorra, Alacant, Menorca, Perpinyà, Tortosa, etcètera. Per tant, és un projecte molt gran que requeria que jo em dedicara a això. Serà important i, a més, sortirà i sortirà bé”.

Perseguint aquest objectiu, fa mesos que Eliseu Climent viu una gira continuada a la recerca d’inversors arreu del territori. Al llarg de la setmana que ha visitat Andorra també ha passat per Ripoll, Lleida, Albaida, Gandia, Tarragona i Girona per aquest ordre. I diu que ja ha recollit suports arreu, des dels torroners de Xixona fins als empresaris de l’Empordà: “Al país, quan li expliques un projecte que siga assumible, que no es pergue en el cap, i per tant siga mínimament rendible, el país tira endavant”. I no dubta que tota aquesta gent comparteix el concepte Països Catalans. Diu que el nom d’aquest conjunt de territoris és el que és i que el concepte “és més vàlid que mai” perquè els Països Catalans “funcionen” en clau econòmica, política i social.

L’emprenedor i activista valencià, a més, creu fermament que el País Valencià es bolca als Països Catalans: “El món econòmic ha descobert que l’anticatalanisme li ha sortit molts diners. S’ha girat cap a Catalunya d’una manera claríssima”. I posa per exemple com cap membre del Partit Popular valencià no ha fet cap escarafall davant del procés sobiranista de Catalunya i com ningú s’ha manifestat davant la adquisició de la CAM per part del Banc Sabadell o del Banc de València -“la joia de la corona”, diu- per part de la Caixa: “Fa 10 anys hi hauria hagut manifestacions als carrers dient que els catalans mos volen robar la paella, ens roben la llengua, ens roben l’aigua i ara ens foten la cartera!”. I insisteix: “S’han acabat  els partits anticatalans de València. Unió Valenciana tenia tretze regidors a l’ajuntament de València i només li queden 13.000 vots. Aquesta història s’ha acabat. Estem entrant a una nova època que jo crec que pot donar lloc a moltes coses”.

Però mentrestant continuen les manifestacions anticatalanistes. Per exemple, atacs al bust del poeta Vicent Andrés Estellés a Burjassot o pintades a la façana del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua titllant-lo de catalanista. Climent ho veu d’una forma sorprenent: “Un error que teniu aquí dalt, justament, és que, perquè quatre senyors -perquè són quatre- embruten l’Estellés amb un pot de pintura blava us espanteu!”. I com a mostra de la fi o la minorització de l’anticatalanisme explica amb orgull com s’està a punt de recuperar l’emissió al País Valencià no només de TV3, sinó de tots els canals públics catalans de TDT. I aprofita per retreure que a les Balears només hi arriba TV3cat, un “succedani” de TV3. I segueix exemplificant el gir dient que l’any 59, quan ell va començar l’activisme, ningú parlava català a la universitat i ara és la llengua oficial de les universitats públiques valencianes i, a més, amb la denominació “català” als estatuts. I encara n’hi ha més: en el context del LAPAO, la retirada de subvencions a la Catalunya Nord, l’acomiadament de Pere Codonyan, l’arraconament institucional del català a les escoles balears, Climent recalca: “Te n’adones que tot això no està passant a València?”.

Traient la bola de vidre, Eliseu Climent no deixa de ser optimista. En un futur proper, posem-hi cinc anys, augura una Catalunya independent i una València “que va camí, com a mínim, d’anar convergint cap a processos nous. Fins i tot, Balears”. Així mateix, creu que José Ramón Bauzà no revalidarà la presidència del govern de l’arxipèlag vist l’aire de revolta que ha desfermat amb la seva política lingüística i explica que “s’han transformat en un far, les Balears, cosa que no havien estat mai”. I tornant al seu País Valencià, tanca la conversa explicant com un dels empresaris amb més renom, Vicente Boluda, fins i tot expresident del Reial Madrid, va dir en una conferència amb empresaris valencians: “Hem d’explorar la via catalana”. I rebla que Mestalla, el camp del València, niu, fins fa poc, de l’anticatalanisme, “és monolingüe” valencià. La causa de tot això, el dèficit fiscal del País Valencià, que va ser el lema de la manifestació de la darrera diada del 25 d’abril.

Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç: 
facebook.com/estiralallengua 
@estiralallengua