Ya falta menos para ayer, o la boira de l’adolescència

Eduardo Iriarte, traductor de Charles Bukowski, publica la seva cinquena novela, Ya falta menos para ayer, aquesta vegada en format electrònic, a Libros del Agra. Mercè Sàrrias ens en fa la seva lectura particular.

L’adolescència és per a molts una experiència d’endinsament en la boira espessa dels sentiments no dits, de les relacions complicades i de dobles vides,  de coses que no s’expliquen i d’experimentació amb el perill. Una edat convulsa i confusa, d’autodefinició i d’inseguretat, on som més dèbils i ens creiem més forts. Com a mínim, ho va ser per a molts que la vam viure als vuitanta, però crec que també ho és per gent d’altres generacions, algunes més o menys tocades per la droga, d’altres més polititzades i aquestes últimes, definitivament, més protegides, però igual de divagants.

Una època en que es tracen els límits del que un serà després i on també es trenquen camins definitivament. Temps on sembla que l’atzar jugui una carta molt important, encara que després, potser, ens parem a pensar i decidim que tot té una certa lògica, que venia d’abans, de tots aquests anys on encara no érem adolescents, que ens van empènyer poc a poc i dissimuladament en aquella direcció.

És en aquesta boira de l’adolescència on s’endinsa Eduardo Iriarte, en la seva primera novel.la en versió electrònica, i la cinquena de la seva vida d’escriptor. Traductor abans que escriptor (segurament haureu llegit alguna traducció seva si us agrada al  novel.la negra nord-americana o Bukowski, de qui és traductor “oficial”)  és un autor que treballa amb la llengua i amb ella t’embolcalla i t’estira per ficar-te en la densitat dels ambients que retrata, de tal manera que dos mesos després de llegir la novel.la encara pots passejar pels carrers de Pamplona empastifats de vi, de menjar aixafat, de tovallons enganxats i altres restes de la festa i sentir l’olor de pòlvora. Pamplona, els vuitanta, la boira i l’adolescència et queden per sempre més ficats al cap, amb la tristor del protagonista, Dimas, que torna a la vida i es reconcilia amb el món fent un viatge al passat i a la ciutat on va néixer, després de molts anys de viure fora.

Ya falta menos para ayer està escrit en clau de novel.la negra, o jo diria millor, d’investigació, perquè és el temps que ha passat, el que dóna al protagonista la clau per poder avançar i aclarir per què la seva germana bessona Clara va aparèixer morta a la riba del riu Agra, que envolta la ciutat, una nit dels Sanfermins. Només parlant amb la gent que ho va viure, ara molt més oberta a fer-ho, pot anar reconstruint el calidoscopi per veure el dibuix clar dels fets d’aquella nit i de les anteriors, els seus primers Sanfermins de veritat.

Retrobar tot aquell món és un exercici difícil i dur pel protagonista, que acaba de perdre la seva ex-dona i s’ha quedat sol amb la seva filla adolescent, a qui no comprèn, però estima amb bogeria, i a qui ha d’aprendre a deixar anar perquè se submergeixi en la seva pròpia boira adolescent (quina por, quina ànsia de protecció).

Tots hem de tornar al nostre Born alguna vegada, per retrobar-nos a nosaltres mateixos,  i Ya Falta Menos para Ayer és una bona oportunitat per fer-ho, de la mà d’un altre i a través d’una altra ciutat, la Pamplona dels Sanfermins.

Ya falta menos para ayer, editada per Libros del Agra, en format electrònic. Es pot adquirir a través d’Amazon, Smashwords i altres plataformes digitals.