Casa Amèrica ens ofereix una nova exposició fotogràfica de Joan Guerrero. “Pere Casaldàliga. De professió l’esperança” ens apropa a la vida i l’entorn del bisbe dels pobres a Sao Fèlix do Araguaia.
Joan Guerrero, el veterà fotògraf de qui hem parlat diverses vegades des d’aquestes pàgines en els darrers mesos, arran de diverses exposicions i un mig metratge del també fotògraf David Airob sobre la seva trajectòria, torna a ser notícia. Presenta ara, a la casa Amèrica, una col·lecció d’una cinquantena de fotografies que va fer del bisbe Pere Casaldàliga i del seu entorn quan el va visitar a la seva residència a la riba del riu Araguaia.
Encara que ja havien estat en contacte anys abans, Guerrero va visitar personalment Casaldàliga a Araguaia el 2011. Aquesta és la petita història de la seva relació. Interessat com sempre en la complementarietat entre la imatge i la paraula, Guerrero havia demanat a Francesc Escribano —autor del llibre sobre el bisbe, Descalç sobre la terra vermella— si podia aconseguir que Casaldàliga escrivís uns textos sobre les fotos que ell havia fet a diferents països centreamericans. La resposta va ser positiva i Guerrero va anar enviant per correu les seves imatges a Casaldàliga, que les comentava amb uns petits poemes. El resultat va ser un llibre extraordinari: Los ojos de los pobres, que es va publicar el 2005. Els brevíssims però intensos versos de Casaldàliga acompanyen des de llavors les imatges sud-americanes de Guerrero. La seva admiració per la personalitat i la tasca del bisbe d’Araguaia es va consolidar. Poc temps després, el psicòleg sorià Eduardo Lallana, col·laborador de Casaldàliga i promotor de l’associació Tierra sin males, li va proposar un viatge al Brasil per conèixer-lo personalment.
Guerrero no s’ho va fer dir dues vegades i va passar gairebé un mes a Sao Fèlix do Araguaia conversant a estones amb el bisbe a la seva modesta residència i coneixent el seu entorn. Com a bon fotògraf, va anar enregistrant amb la seva càmera, sense presses, amb tota la calma del món, els paisatges, els ambients i la gent que han envoltat la vida de Casaldàliga durant més de trenta anys. I així va anar recollint un material magnífic del qual ara s’exposa una reduïda mostra. Però hi ha un aspecte d’aquesta exposició que voldria destacar. I és la meva impressió que les imatges de Guerrero no són les protagonistes sinó que d’una manera natural, discreta, es posen al servei del personatge, de les seves idees, del seu missatge. S’aprecia així, en aquesta modèstia del fotògraf, la sintonia amb l’esperit del retratat i la comunió amb les seves idees.
De fet, tot passejant per les instal·lacions de Casa Amèrica pensava que no havia anat a veure estrictament una exposició de fotografia sinó una crònica de la personalitat, l’obra i l’entorn del bisbe Casaldàliga, servida per Joan Guerrero i pels organitzadors de la mostra. Les fotografies es complementen amb molta altra informació. El material s’estructura en diferents àmbits: en primer lloc, les imatges de la vida a les vores del riu, en segon lloc, retrats d’indígenes que hi viuen, i finalment, imatges de Casaldàliga i la seva Prelatura. També trobem escrits a les parets de les sales fragments d’alguns dels principals missatges pastorals, exemplars de la seva obra literària i poètica i cartes personals adreçades al llarg dels anys a familiars i amics. No em resisteixo a reproduir-ne un de particularment intens:
Yo me atengo a lo dicho
La justícia
a pesar de la ley y la costumbre
a pesar del dinero y la limosna
La humildad,
para ser yo, verdadero.
La libertad,
para ser hombre.
Y la pobreza
para ser libre.
La fe, cristiana,
para andar de noche,
y, sobre todo, para andar de dia.
Y, en todo caso, hermanos,
yo me atengo a lo dicho:
¡la Esperanza!
També s’hi poden veure projeccions de vídeo amb les entrevistes enregistrades per Mònica Terribas i Francesc Escribano quan van visitar Casaldàliga en diferents ocasions a la seva humil residència a Sao Fèlix do Araguaia.
Tot aquest material, d’alt valor pedagògic, no és veurà només a Barcelona sinó que està previst que la mostra tingui un caràcter itinerant i viatgi els propers mesos a Sao Paulo i a Madrid. I encara més, la difusió d’aquest treball serà més gran quan es publiqui abans de final d’any un llibre amb aquestes i d’altres imatges que Guerrero atresora en els seus arxius i que ens donaran una visió més completa de l’entorn on viu Casaldàliga. Probablement porti per títol Pedro, su gente y su paisaje, com agrada a Guerrero definir el seu treball. I incorporarà una novetat, també lligada a l’afició del fotògraf per les paraules: les imatges aniran completades per fragments de poemes de Casaldàliga, no escrits expressament sinó extrets i seleccionats de la seva obra poètica, per Eduardo Lallana. Esperarem amb il·lusió aquest nou treball de Guerrero.